Segons defineix l'enciclopèdia catalana,"entitat" és una col·lectivitat considerada com una unitat i "associació" és una unió de diverses persones amb un vincle jurídic per a un fi comú. Les associacions són grups que existeixen per assolir uns propòsits específics.
Amb aquests conceptes s'han creat arreu de Catalunya gran quantitat d'entitats i associacions promogudes per tots aquells que pensem que les grans tasques i projectes s'han de desenvolupar d'una manera col·lectiva i en nom d'una entitat, associació o agrupació de persones, protagonistes anònimes. Amb més motiu si, com és el nostres cas, estem tractant de fomentar i mantenir els actes de la nostra cultura popular.
Els primers indicis d'associacionisme sardanista que coneixem són la creació l'any 1906 de la Secció Propagandística de la Sardana del Centre Català que, entre altres coses, va organitzar un concurs de colles, ballades de sardanes, cursets, etc. per divulgar la sardana entre els sabadellencs.
El 1907 es constituïa el Foment de la Sardana de la Lliga Regionalista que, juntament amb la Secció Propagandística de la Sardana del Centre Català, varen contribuir a eixamplar el nombre d’aficionats a la sardana, fins al punt que, amb motiu de la festa major, es varen aplegar 20.000 persones en un acte celebrat al Bosc de Can Feu on, a més de sardanes, hi va haver altres actuacions de cultura popular.
El 1921, un grup d'entusiastes sardanistes fundaren el Foment de la Sardana de Sabadell al mateix temps que es creava una altra entitat, el Foment de la Sardana de la Joventut Nacionalista amb una vertadera rivalitat entre les dues, tant en el que respecta a audicions com a cobles, encara que durà ben poc, ja que aquesta segona entitat tingué una curta vida. Ben aviat, però, el 1924, es fundava el Centre Sardanístic, nova entitat que amb el temps es fusionaria amb el Foment de la Sardana de Sabadell.
A partir d'aquesta data es visqué una època de gran entusiasme sardanista, ja que només el Foment de la sardana de Sabadell, l’any 1926 va organitzar 54 ballades de sardanes, a les quals cal afegir les que també s’organitzaven per Festes Majors, associacions de veïns, altres entitats, etc., havent·hi actuat les més prestigioses cobles del moment com la Principal de la Bisbal, la Selvatana, els Montgrins, la Principal de Palafrugell, la Principal de Santa Coloma de Farners, la Principal de Cassà de la Selva, Barcelona, Iluro, la Principal del Bages, etc.
Durant aquesta època s'instauraren les Festes de Germanor Sardanista, semblants als aplecs actuals, que l’any 1926 arribaren al seu punt culminant amb una assistència de 40.000 persones, els concursos de colles i de cobles, homenatges a compositors, etc., però durant aquest mateix any, el Foment va ser clausurat per la dictadura militar que entenien que l’entitat fomentava activitats polítiques contràries al règim establert. Amb aquesta situació, alguns destacats dirigents sardanistes s'integraren al Centre Sardanístic que, amb les noves incorporacions quedava enfortit, arribant a organitzar, durant l’any 1929, una cinquantena de ballades i homenatges als mestres Agustí Borgunyó, Antoni Català i Enric Morera.
A més de les dues entitats esmentades, el 1929 se’n fundava una de nova, Amics de la Sardana, de curta vida, ja que, en caure la dictadura de Primo de Rivera, el Foment de la Sardana de Sabadell es fusionaria amb el Centre Sardanístic i els Amics de la Sardana no s'hi incorporaren perquè ho impedien els seus estatuts. A partir d'aquest moment, sobretot a partir del 1930, hi hagué una important activitat sardanista, amb gran sentiment catalanista, que la mateixa entitat transmetia per mitjà del seu portaveu.
S'inicià una etapa d'esplendor amb celebració de ballades, conferències, concerts, concursos de colles, festes d'aniversari, etc., però també hi hagué divergències, ja que, el 14 d'abril de 1933, amb motiu de la celebració per commemorar la proclamació de la República, es va fer una ballada amb l’oposició d’alguns socis perquè la data coincidia amb Divendres Sant i ho consideraven una falta de respecte. Hi hagué polèmiques i discussions que varen dividir els socis, provocant que una part es donessin de baixa de l’entitat, i en fundaren una de nova, Germanor Sardanista.
L’any 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes a Sabadell, el Foment de la Sardana va ser una de les moltes entitats culturals que varen desaparèixer i l'activitat sardanista va quedar molt reduïda. En qualsevol cas, les organitzacions eren molt controlades i en la majoria dels casos procedien d’Educación y Descanso o grups d'Acció Catòlica.
L'any 1946 s'iniciaren els tràmits per la constitució de L'Agrupació Cultural Folklòrica Sabadell Sardanista. La constitució oficial fou el 19 de març del 1947 i al mateix temps es fundava l'Agrupació Folklòrica Pomell Dansaire, que organitzaren els concursos de colles durant disset anys. La coincidència de les dues entitats va crear una permanent rivalitat que va començar a disminuir l'any 1956 quan membres de L'A.C.F. Sabadell Sardanista col·laboraren en el concurs de colles de l'A.F.Pomell Dansaire, l'activitat sardanista de la qual es va anar reduint fins a la desaparició de l’entitat.
Deixarem pel proper número d'Unió la gran tasca duta a terme per L'A.C.F.Sabadell Sardanista fins avui amb la seva llarga història de cinquanta-cinc anys.
__________________________________________________________________
Bibliografia: Les dades han estat consultadesal llibre La Sardana a Sabadell de Jaume Nonell i Lluís Subirana i als Portaveus de l’ACF Sabadell Sardanista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada