Pep Ventura (1817 - 1875). Autor: Desconegut.
El passat dia 2 de febrer es van complir els dos-cents anys del naixement del llegendari Josep Maria Ventura Casas, “Pep Ventura”, músic, compositor i intèrpret de tenora que va transformar la cobla i va impulsar la sardana llarga tal com les coneixem avui contribuint significativament a la seva expansió i divulgació.
Fill de Benet Ventura, de Roses, i d’Antònia Casas, de Manlleu, va néixer circumstancialment a Alcalá la Real (Jaén) l’any 1817, ja que el pare, que era militar, havia estat destinat a Andalusia amb el Primer Batalló de Catalunya, que tenia la instrucció de perseguir conspiradors i malfactors que sovintejaven per aquella zona.
Al cap de pocs mesos la família va tornar a Catalunya per establir-se a Roses on també vivien els avis paterns. El fill Josep va passar feliçment els primers anys de la seva infància fins que a l’edat de sis anys va morir la mare, malalta de tuberculosi, i uns mesos després el pare seria empresonat pels francesos durant dos anys per la seva pertinença a la Companyia Fixa de Roses com a sergent, absència que s’allargaria, ja que posteriorment es va haver de traslladar amb el seu regiment a la guarnició de Tarragona, lluny de la família. Durant aquesta època el petit Josep va viure amb els seus avis a Figueres i va passar uns anys amb moltes penalitats, vivint en situació de pobresa.
L’any 1830, una vegada deixat l’exèrcit, Benet Ventura es va instal·lar a Figueres amb el seu fill de tretze anys, on es va dedicar a fer de mestre per a nois. Al cap de poc temps, va fer amistat amb Joan LLandrich, fill de Vilanant, antic militar com ell, que estava establert com a calceter i era músic i cap de la cobla de Figueres. Fruit d’aquesta relació, va poder encarar la vida del seu fill Josep que va entrar a treballar en el negoci i va aprendre l’ofici de sastre. Més endavant es casaria amb la filla de l’amo, Maria LLandrich, i el seu sogre li donà les primeres classes de solfeig. Va ser tanta l’afició que el jove Pep Ventura sentia per la música que pocs mesos després ja anava de suplent amb la cobla. Als vint anys ja en formava part, es creu que inicialment com instrumentista de flabiol i tamborí, i molt aviat va estudiar flauta, clarinet, oboè i guitarra, instrument que li seria útil per a l’harmonització de les seves melodies. Cap a l’any 1849, a la mort de Joan LLandrich, va passar a fer-se càrrec de la cobla.
Entre els anys 1840 i 1850, veient que la sardana curta, que constava de 2 frases de 8 compassos que s’anaven repetint, era insuficient per a la interpretació de les melodies de cançons populars en les quals s’inspirava per la majoria de les seves sardanes, Pep Ventura va promoure i divulgar la sardana llarga sense límit de compassos i va transformar l’antiga cobla de tres o quatre músics, constituïda pel flabiol i tamborí, una o dues tarotes o tibles i una cornamusa, a la nova formació constituïda per flabiol i tamborí, dues tibles, una tenora, dos cornetins, un fiscorn i, posteriorment, el segon fiscorn, el segon tenor i el contrabaix. Anys més tard es va incloure el trombó. Durant aquesta època també va incorporar la nova tenora, construïda i presentada l’any 1849 per Andreu Turon a Perpinyà, que era més llarga que les primitives tenores existents fins llavors. Els canvis més importants del nou instrument van ser la substitució de la campana de fusta per la de metall i la modificació en l’afinació, que va passar de fa a si be moll.
dipositada al museu de la música de Barcelona.
Va ser el primer gran instrumentista de tenora que va sorprendre la gent de tot l’Empordà. La seva popularitat s’anava escampant arreu i la població desitjava escoltar els emocionants cants melòdics de les sardanes llargues amb el nou i prodigiós instrument que Pep Ventura interpretava a la perfecció, fins al punt que els documents de l’època diuen que feia humitejar els ulls dels seus admiradors.
Com a compositor, tot i els seus pocs coneixements musicals, va ser un gran creador i com era costum aquells anys, va escriure les primeres sardanes amb motius operístics italians i de sarsueles, però aviat es va decantar per melodies de cançons populars que anava recollint de pobles i masies de l’Empordà i també per altres de pròpia inspiració original mantenint sempre l’esperit de la terra catalana. Va ser Ignorat pels grans compositors musicals de l’època, motiu pel qual es considera que va ser el poble qui el va descobrir i va valorar la seva obra. Va escriure unes 400 obres entre sardanes curtes i llargues, cant coral, ballables, etc. Entre les sardanes més conegudes, a la majoria de les quals hi té un paper destacat la tenora, hi ha “Per tu ploro”, Una mirada”, “Toc d’oració”, “Totes volen hereu”, “El pardal”, “Sardana de tenor”, “Sardana del vailet”,”A Núria”, “Cants de l’avi”, “La Roser”, “Planys d’amor”, “La donzella de la costa”, etc.
Va establir amistat amb Josep Anselm Clavé després d’una l’actuació conjunta l’any 1860 a Montserrat amb la interpretació d’una ballada de sardanes i cant coral i va compondre moltes obres corals entre les quals hi ha “Arri Moreu”, “La matinada de l’Empordà”, “Ai de l’amor”, “La primavera”, Enyorança”, etc.
Entre les moltes actuacions que va fer amb la seva cobla van tenir especial rellevància, per el què van representar en l’expansió de la sardana, la de l’any 1852, amb la cobla de només sis músics, en el Gran Teatre del Liceu; l’any 1860, a Montserrat, en un concert davant la reina Isabel II i la de l’any 1872 a Barcelona amb motiu de les festes de la Mercè, actuant durant vuit dies en diferents llocs de la ciutat i en una de les actuacions amb una cobla de 21 músics.
Va morir a Figueres el dia 24 de març de 1875
Es va donar el cas que la voluntat de Pep Ventura era que el dia del seu enterrament s’interpretessin algunes de les seves sardanes més conegudes. Com què aquell dia era Dijous Sant, no van poder interpretar música i els seus companys de la cobla el van acompanyar amb els instruments sota el braç.
La figura de Pep Ventura ha quedat immortalitzada amb la quantitat de monuments, places i carrers que hi té dedicats a molts pobles i ciutats del nostre país, destacant per la seva popularitat el monument que hi ha al camí dels artistes, a Montserrat, on es recorda els artistes catalans insignes. Per tota la seva gran obra, els sardanistes li devem molt i cal que durant aquest any 2017 ho tinguem present en els actes que organitzem recordant-lo a través de la seva música.
Any 1983. Ofrena floral de la Unió de Colles Sardanistes al monument a Pep Ventura, en el camí
dels artistes de Montserrat , mab motiu del 25è aniversari de l'entitat. Presideixen l'acte els senyors
Joaquim Tristany, pre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada