CURIOSITATS D'AHIR (2)

                                     Portada del programa del concurs organitzat
                                              per la colla Vallvitrària l'any 1949 

He tingut ocasió de recuperar el full de suplement   a les bases del concurs de la Festa Major de Gràcia   de l'any 1946 de l’arxiu de la colla a la qual em referia a l’article anterior on s'anunciava que el jurat les feia extensives pel coneixement de les colles concursants: Presentació i indumentària, Posició de peus als curts, Posició de peus als llargs, Posició   de peus als saltats, Manera d'agafar·se les mans, Posició de braços als curts, Posició de braços als llargs, Posició del cos, Ritme del cos, Oscil·lació   de la rotllana, Contracció i eixamplament,  Conjunt als curts, Conjunt als llargs, Conjunt als saltats, Interpretació musical, Seriositat,  Disciplina, Punts, Penalització. Al final, per fer la suma total, diu: TOTAL   DE PUNTUACIÓ.

   - L'any 1949, la colla Vallvitrària   organitzava el seu IV Concurs a la Plaça Pep Ventura de Vallvidrera. A les bases diu que el jurat  puntuaria de la següent manera:    

La sardana revessa puntuarà de la següent forma: encertar el tiratge i acabar-la bé, 30 punts;  encertar   el tiratge sense acabar-la bé, 20 punts, encertar només "curts" o "llargs", 10 punts. La puntuació   d'aquesta sardana s'afegirà a la de "lluïment" per la qual el Jurat tindrà en compte la serietat,   conjunt, perfecció en el punteig, interpretació de l'aire musical i repartiment exacte de la mateixa,   s'atorgaran els premis per ordre de mèrits. La   puntuació màxima de "lluïment" que pugui reunir  una "colla" serà de 40 punts. 

Com es pot veure, treure la "revessa" en aquest concurs equivalia al 75%  de la puntuació que es podia obtenir  pel "lluïment". Cal dir que aquest sistema de  puntuació va ser molt habitual durant diversos  anys en molts concursos d'arreu. La importància   de treure la "revessa" per adjudicar-se els primers  premis del concurs era molt valorada. Fins i tot  en el programa del concurs de la Plaça del Sol de   Barcelona de l'any 1933, diu:  

Per l'adjudicació del primer premi serà precís   treure i repartir la sardana "revessa", però si   fossin dues o més les colles que l'han tret, es repartirà el premi equitativament. Els altres premis   s'adjudicaran a les colles que ballin la sardana   de "lluïment" amb més estètica i desimboltura.

També he pogut veure el llibre de  comptabilitat de l’any 1946, de la colla a la qual ens referim, en el qual destaquen les següents dades:    

Cost viatge Barcelona/Ripollet: 82,80 ptes.(tren) -14 persones-  Quart premi: 75 ptes.  

Cost viatge Barcelona/Manlleu: 177,50 ptes.(tren) -13 dansaires- Primer premi lluïment: 400,- ptes.

Cost viatge Barcelona/Palau Sacosta: 165 ptes.(tren) -10 dansaires- Cinquè premi lluïment: 175 ptes.  

A primera vista es pot comprovar que les colles   podien cobrir, en tots els casos, el seu transport amb tren únicament amb els premis i, si es treia revessa   o s'obtenia el primer premi, hi havia benefici. Tinc dades de la resta de concursos que no exposo per no   excedir-me, però sempre es compleix aquesta tònica.

Com es pot comprovar,  tot el contingut d'aquest  text són petites pinzellades que únicament cal agafar com a record històric del moviment de les colles de fa prop de seixanta anys, però que són vàlides per verificar com es movia aquest col·lectiu que va ser tan importat en aquella època.

Actualment, si volem transmetre un agraïment o conèixer les bases d'un concurs, n’hi ha prou amb una trucada telefònica  i sortosament no cal manifestar els ideals polítics de cadascú, però sí que gosaria dir que des d’un punt de vista romàntic, l'encant d'aquelles cartes i les estones que passaven redactant-les s'ha perdut. Fruit de l'avanç de la societat, la comoditat del cotxe ha deixat quasi oblidada l'anada amb tren als concursos, però crec que tots coincidiríem en dir que aquells viatges amb tren convidaven molt més a dir que "es feia una sortida a passar tot el dia amb la colla".

Sobre els diferents sistemes de puntuació esmentats, hem dit que són una prova més de les inquietuds que hi ha hagut històricament per trobar el més adient. En un moment determinat es va considerar que calia separar el "lluïment" de la "revessa", i probablement sigui el més just, donat que cada colla pot tenir la seva especialitat. Penso que cal considerar  superat el risc que els dansaires no es preparin per resoldre sardanes revesses o lligades, amb la implantació  i l’èxit dels concursos individuals de revesses i l'establiment, des de fa anys, del campionat de Catalunya de colles en aquesta especialitat.

Aquestes dades històriques són una prova evident que el moviment de les colles sardanistes sempre ha estat viu, buscant noves alternatives,  comunicant-se, organitzant-se, etc., i, per aquesta raó. en alguns aspectes ens poden ajudar a reflexionar: Per què no anar als aplecs organitzant la típica excursió, amb amics que no formin part de la colla? Cal fer tants concursos l'any?  Es podria experimentar algun concurs mixt, sardanes lligades/lluïment? Val la pena anar als concursos amb cotxe? Si descartem l'autocar pel seu elevat cost, es podria fer el desplaçament amb tren allà on la distància entre l’estació i el concurs ho permetés?  No tinc les respostes, però aquí ho deixo perquè crec que cal pensar-hi.