CURIOSITATS D'AHIR (1)

Programa del concurs de colles del 6 de juliol de 1933 a la Plaça del Sol, al 
barri de Gràcia de Barcelona.  

 Recentment, he tingut  l'oportunitat de fullejar programes de concursos dels anys 1930 al 1950 i l'arxiu de la correspondència mantinguda entre  una  colla  de la mateixa època i  els organitzadors, cobles, compositors, etc., d’aquella època,  que m'han donat l'oportunitat  de constatar informacions sobre l'entorn en què es movien  les colles  sardanistes d'aquells anys. Un dels punts que crida l'atenció  és el testimoni de les bases dels concursos on s’observa que en  moltes ocasions la sardana revessa i/o lligada tenia vital importància  per obtenir els primers premis, i que  es donava molt de  mèrit al fet de saber comptar i repartir les sardanes inèdites, amb dificultats per comptar-la i repartir-la correctament.

Esmentaré algunes curiositats que poden donar fe de la diferència  respecte al moment actual en l'organització dels concursos i de les colles, i la seva  comunicació, ja que es generava tota mena de correspondència escrita per opinar  o contactar amb l'organització o persona relacionada  amb un concurs en el qual es volia participar.

Per comprendre el perquè de les maneres i formes d’aquells temps, cal recordar  la diferent situació de la societat respecte a l’actual: La gran majoria de la població  no tenia telèfon en el seu domicili ni cotxe per traslladar-se a les poblacions, la comunicació amb altres poblacions es feia per correu postal, el transport  als concursos, amb tren, etc. Tot plegat propiciava que per qualsevol  gestió o contacte es generés una abundant correspondència i que  els més acurats procuressin fer-ne una còpia amb el corresponent  paper de carbó. 

Per altra banda, la situació politicocultural del país a partir de  l'any 1940 afavoria que una colla sardanista fos considerada una  agrupació de persones que a través de la sardana feien una de les  poques manifestacions catalanistes que es permetien i que, per  alguns, calia controlar. El cap de colla era considerat un líder i les autoritats del moment el feien responsable de  tot el que pogués succeir. 

Aquesta situació era la més propícia perquè es conservessin unes  relacions i gestions de forma escrita de les quals n'esmentaré algunes  de prou curioses:

En el programa que encapçala aquest article, destaca la qualificació de les persones que formaren part del jurat, músics i destacats directius de diferents entitats sardanistes de Barcelona, lo qual  era habitual en els concursos d'aquella època.

 L'any 1933, l'Agrupació Sardanista de Vic va convocar el XVI  Concurs amb les següents bases: 

- El concurs consistirà a ballar tres sardanes, dues inèdites  i  no revesses, els títols i autors de les quals no es donen a conèixer,  i una altra, coneguda, de lluïment.

- El primer premi serà adjudicat a la colla que comptant i repartint  a la usança empordanesa, assoleixi major classificació, d'acord  amb els apartats següents:

 a) Les sardanes inèdites que siguin ben comptades i ben repartides,  equivaldran a dos punts cada una.

b) Les mateixes, que siguin ben comptades, però mal o no  repartides, tindran, solament un punt.  

c) Les inèdites que siguin mal comptades i mal repartides, no  podran apuntar-se cap punt. 

d) En la sardana de lluïment, les colles podran apuntar-se tres,  dos o un punt, segons els dots, justesa i habilitats que manifestin  posseir davant del Jurat Qualificador. 

e) Tots els punts seran considerats d'igual valor. 

Els altres premis seran adjudicats a les colles que segueixin en  mèrits a les que guanyin el primer".

                                    Programa del concurs celebrat a Vic l'any 1933

 - L'any 1934,  els components de la colla a la qual ens referim a l’inici, van anar a l'aplec de Calella  amb tren i, pel control, havien emès uns tiquets per  entregar a cada persona que s'hi apuntava on figurava el nom de  la colla i el preu del viatge de "6,75 pessetes". Com que aquests tiquets estaven  fets  per impremta, és de suposar   que la colla va arrossegar força gent i calia  portar un bon control.

 Era bastant freqüent que les colles organitzessin sortides als  aplecs, que n'hi havia molts menys que  actualment.

 - L'any 1945 es va celebrar el concurs d'Igualada i a la carta de convocatòria,  dirigida per la "Delegación Provincial de Sindicatos" al cap de  colla, per mitjà d'un ofici, li deia: 

... " Me complazco en remitirle las bases... debo advertirle que para  dar conformidad a su inscripción para tomar parte en el mismo,  de acuerdo precisamente con el art. 6 de las referidas bases faltan  algunos datos que espero se sirva cumplimentar...”

En la seva resposta, el cap de colla va dirigir la carta al delegat  local d'Educación y Descanso on, entre altres coses deia: "Por  lo que respecta a la entidad que representamos, he de manifestarle  que dicha colla había pertenecido con anterioridad al Glorioso  Movimiento Nacional (cosa que era totalment falsa, però que calia  dir per complaure els organitzadors i, d'aquesta manera, no impedirien  la inscripció), al Foment de la Sardana de Barcelona, "entidad  que hoy no existe", y que como la mayoría de las collas actuales  no pertenecemos a ninguna entidad. Confiando que estos datos  serán suficientes para admitirnos... 

- Concurs del passeig del Born de l'any 1945: A l'article 6è  de les bases diu: "Els caps de colla seran els únics autoritzats per recollir el premi... i a l'article 8è: "En el moment de la  inscripció els Caps de Colla abonaran 10.- pessetes que els hi  seran tornades a les colles que participin en el concurs tan aviat  hagi finalitzat"

- L'any 1945, la Secció de Folklore de "Educación y Descanso"  de Figueres va editar les Bases del Concurs i en comunicar els  premis qui hi hauria, deia el següent:

 "PREMIOS: Un par de zapatos de lujo cedidos por Calzados...  de Barcelona, por cada una de las señoritas de la "colla" que  resulte ganadora del primer premio, con derecho a escoger de  entre todos los modelos expuestos en los escaparates de su nueva  sucursal establecida en Figueres.

Un corte de blusa (seda) por cada una de las señoritas de la  "colla" que resulte ganadora del segundo premio, obsequio de  Almacenes... "

I a continuació diu: “y otros valiosos premios ofrecidos por ... (set establiments comercials més)".

Una  manera original de donar els premis, però que dedueixo que no  va agradar gaire, ja que a les mateixes bases hi ha una nota escrita a mà  pel cap de colla que diu: "són molt vius". 

- L'any 1946, la colla en qüestió havia participat en el campionat de colles de  Barcelona i va rebre com a premi una copa cedida per la Comissió  de Festes del Carrer Vallespir.

Era tan important mirar  guardar les bones relacions i tenir  cura de quedar bé que, posteriorment, el cap de colla va enviar  una carta d'agraïment a aquesta Comissió de Festes amb els següents  termes:

 "Ens plau posar en el seu coneixement que la Copa entregada  per vostès pel 1r Campionat de Sardanistes de Barcelona ha estat  entregat a aquesta colla, el qual constitueix per nosaltres un gran  honor. Al mateix temps que els felicitem pel seu bon gust, ens ha   produït gran satisfacció pel fet de tractar-se d'un obsequi donat  pel carrer que, sens dubte, és el número u en el referent a l'organització  d'audicions de sardanes... ". 

- El 12 d'octubre de l'any 1946, se celebrava el Concurs de  Vilanova i La Geltrú, a les tres de la tarda, al camp de futbol, i els  organitzadors convidaven a assistir-hi a la colla amb una carta on  s'indicava el següent: "Aquesta Agrupació Folklòrica, i al davant  la seva Junta, en organitzar el seu I Concurs de Sardanistes... sent  com un deure, i ho té en honor, invitar la vostra colla a participar-hi.  Invitació que us fem de faisó més amical, que a altres, per  conèixer la vostra actuació en el de l'any passat... "

També era freqüent mantenir una certa amistat entre els caps de colla i els compositors, molts dels quals estaven  implicats en els  concursos  com assessors musicals, i hi assistien perquè s'interpretava la seva sardana "revessa"  o la de "lluïment",  i  molts dansaires de colles s'associaven a  agrupacions o a altres entitats sardanistes on els compositors també participaven. Per tot plegat,  no era gens estrany que uns i altres mantinguessin correspondència escrita com la que correspon al següent paràgraf entre  un reconegut compositor i el cap de colla:

 "... Li agrairé si pogués enviar-me una fotografia de la seva  colla, a fi de poder completar l'arxiu de lots dels concursos que  hi prenc part i de tota colla, que  ja sigui per haver encertat la meva  sardana revessa o haver ballat una de lluïment i guanyat el primer  premi, m'interessa la fotografia amb l'objecte de tenir el record  complet". 

També he pogut veure la còpia de la carta on la colla respon enviant la corresponent fotografia al compositor.
             

Com es pot comprovar, el pas dels anys  i els avanços de la societat també van fer canviar els costums per adaptar·se  als nous temps, i m’ha semblat oportú explicar aquestes petites històries per aquells que tinguin interès  a conèixer com era de diferent la realitat  dels concursos i de  les colles sardanistes de mitjans del segle vint.