____________________________________.
El passat dia 26 de maig es van complir vint-i-cinc anys de la mort de Josep Maria Bernat i Colomina, excepcional sardanista que va començar com a dansaire de colla i va arribar a desenvolupar una gran tasca en gairebé tots els àmbits del sardanisme fins a consolidar-se com a compositor de sardanes i música de cobla de gran qualitat.
Vaig conèixer Josep Maria Bernat en la meva infància per la relació que anteriorment havia tingut amb els meus pares a l'haver coincidit amb ells durant uns anys en l’ambient sardanista, i sobretot en el món dels concursos, com a fundadors i capdansers de les respectives colles “Lliris Blaus” i “Germanor”, ambdues fundades l’any 1945. Recordo que sent un infant, a finals de la dècada dels anys cinquanta, els diumenges, tota la família anàvem a les ballades de sardanes de Barcelona on entre altres amics sovint trobàvem “en Bernat” assajant amb la “colla Lliris Blaus” i ens aturàvem a saludar-lo. Més endavant, quan l’any 1965, en edat juvenil, vaig entrar a formar part d’una colla sardanista, la “Recordança”, em vaig dirigir a ell per donar-me a conèixer i em va rebre amb la simpatia que el caracteritzava. Ens vam seguir tractant quan ens vèiem en els concursos, en les ballades de la plaça de catedral i de la plaça Sant Jaume de Barcelona, en els concerts de cobla, i en les reunions de les colles que fèiem a l’estatge de la Unió de Colles Sardanistes.
Josep Maria Bernat, ballant amb la seva colla LLiris Blaus a finals dels any seixana del segle passat.
Autor: Desconegut. Arxiu: Colla LLiris Blaus.
Nascut a Barcelona el 12 d’abril de 1925 al barri del Raval de l’esquerra de la Rambla, sastre d’ofici, va fer els primers estudis musicals en el Patronat Escolar de Sarrià on ja va mostrar tenir bones aptituds pel seu aprenentatge. Entre els anys 1936 i 1939, amb motiu de la guerra civil, va anar a viure amb uns familiars a Castelló de Farfanya, poble nadiu del seu pare, havent d’abandonar els estudis musicals fins que l’any 1944 els va continuar amb Fèlix Martínez Comin, però per motius de salut va tornar a viure una temporada a La Noguera i novament els va haver de deixar.
Josep Maria Bernat va formar part de la generació de sardanistes que va sorgir a la dècada dels anys quaranta del segle passat quan, a més de ballar, el sardanisme feia la funció de resistència cultural, ja que era un dels pocs signes d’identitat catalana permesos pels governants de l’època, i durant tota la seva vida va fer un gran treball, sempre desinteressadament, al servei de la sardana i de la música de cobla.
L’any 1944 va iniciar la seva activitat com a dansaire de competició a la colla “Costa Brava” i el 1945, any del gran esclat de colles a tot Catalunya (se’n crearen una seixantena en un sol any), va fundar la colla “Lliris Blaus” que va debutar el dia 5 de juny al concurs de Sabadell, assolint el segon premi, i el 1946 ja va guanyar el primer premi de l’aleshores prestigiosa Copa Primavera. Des dels seus inicis va ser una colla capdavantera, en una època en la qual hi havia molta qualitat competitiva, i destacava tant en les classificacions de la sardana de lluïment, on aconseguia sovint primers premis, com en la resolució de les sardanes revesses.
Capdansers i les seves parelles en un cocncurs de l'any 1946. El primer home començant per
l'esquerra, Josep Maria Bernat. Seguint a la seva esquerra, Enriqueta Rabassa i Salvador
Cormand, pares de qui escriu aquest article. Autor: Desconegut. Arxiu: Josep Maria Cormand.
Mogut per la seva sensibilitat i bones aptituds de ballador, Bernat també va formar part com a dansaire de l’esbart de l’Orfeó Gracienc, adquirint una formació que li valgué posteriorment per assessorar durant cinc anys a l’Agrupació Manresana del Folklore en la formació de l’Esbart Manresà.
L’any 1955 va reprendre definitivament els estudis musicals amb el mestre Fèlix Martínez Comín que complementava amb l’aprenentatge autodidàctic llegint tractats i estudiant obres de bons músics. D’aquesta manera s’anava forjant com a compositor de sardanes de gran qualitat musical que en molts casos descriuen sentiments i fets importants de la seva vida.
L’any 1958 va ser fundador de la Unió de Colles Sardanistes i component de la seva Junta Directiva durant catorze anys, assumint aviat el càrrec de vicepresident, i durant trenta anys es va fer càrrec de la programació de les ballades que organitzava l’entitat al pla de la Catedral de Barcelona, on destacaven les sardanes amb bona qualitat musical i d’autors clàssics com Ramon Serrat, Enric Morera, Antoni Català, Juli Garreta, Eduard Toldrà, Josep Serra, Joaquim Serra, etc.
Va ser assessor musical dels Amics dels Concerts de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona i de l’Obra de Divulgació Musical de la Unió de Colles Sardanistes, tasca per la qual va rebre elogis i amistat de compositors barcelonins de l’època com Josep Gravalosa, Pere Masats, Domènec Moner, Lluís LLoansí i del seu mateix mestre Fèlix Martínez Comin, alguns dels quals dirigien els concerts de cobla que organitzaven les esmentades entitats.
A finals dels anys cinquanta del segle passat va iniciar una nova tasca com a guionista dels programes sardanistes de Ràdio Miramar i Ràdio 4 que va mantenir durant cinc anys amb molta audiència tant pel seu interès com per ser dels pocs programes radiofònics de sardanes que hi havia. Sempre ben disposat a col·laborar amb qui li demanava, també escrivia articles i comentaris sardanistes per revistes i butlletins d’entitats com va fer en els primers números de la revista UNIÓ de la Unió de Colles Sardanistes fins a la seva mort, amb interessants comentaris sobre sardanes de destacats compositors.
L’any 1962 va estrenar la seva primera composició amb la sardana “Un racó de claustre”, que va ser interpretada per la cobla Barcelona en un concert al Saló del Tinell i va tenir molt bona acceptació. L’any 1963 estrenava “Bressolant” i “Pluja d’Alba”. El 1964 “L’últim Adéu” i “Castelló de Farfanya”, a les que seguirien en els següents anys “Quan la nit se’n va”, “Pins vora el mar”, “Amor entre runes” “Més enllà”, “La Vall d’Ordino”, “Quasi un àngel”, “L’Espluga de Francolí”, “Un matí d’hivern”, “L’esquirol”, “Dedicatòria”, “Maria Teresa”(Sardana de l’any 1974), Vallarnau” (1r premi Sardanes a Lloret 1975), “Os de Balaguer”(1r premi Joaquim Serra 1976), “Una vegada hi havia...”, “Perseverança”, “A la vila de Rubí”, “Scala Dei” (premi Memorial Francesc Basil 1979), “La balada dels cingles” (premi Centenari Banc Sabadell 1980), “Mediterrània”, “Sant Jaume de Frontanyà”, “A Manresa”, “Sardana d’infants”, “Fades i follets”, “Faig i branca”, “La nit”, “Claustre del Carme”, “Aloses” (Premi Conrad Saló 1987), “Presència”, “Juvenil”, “Tampoc no tenim por” i la darrera, “Transparències” escrita el 1992 i estrenada un any després de la seva mort al Palau de la Música Catalana per la cobla Mediterrània. També va escriure les composicions per a dues cobles “Suite núm. 1” (1969), “Quatre moviments en forma de simfonia”(1977) i l’obra pòstuma “Un dia a la Noguera”, poema estrenat l’any 1992 a les festes de Sant Martirià de Banyoles per les cobles Montgrins i Selvatana.
Autor: Desconegut. Arxiu: Colla LLiris Blaus.
Tota la seva obra musical ha estat editada per l’entitat “Amics de Josep Maria Bernat” i enregistrada per les cobles Mediterrània, Juvenil de Bellpuig (actual Bellpuig cobla), Sabadell i Tres Turons, de les que en va ser director fins a la seva inesperada mort esdevinguda el dia 28 de maig de 1992.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada