Fa aproximadament un any, uns amics em van invitar a una trobada de gent vinculada a la cultura popular a la qual vaig decidir assistir amb el convenciment que s’hi tractarien temes interessants relacionats amb aquest món tan nostrat.
Després d’unes tres hores amb interessants aportacions dels assistents, la majoria van arribar a la conclusió que perquè una activitat de cultura popular tingui l’èxit desitjat pels organitzadors, a més de comptar amb els necessaris recursos econòmics, cal tenir present altres temes, com que el programa que s’ofereixi sigui adient pel públic al qual va destinat, que els executants de l’activitat tinguin la suficient qualitat per engrescar l’interès dels possibles assistents, que el lloc o espai de celebració sigui agradable, de fàcil accés i tingui prou atractiu, tant pels que hi actuen com per als que hi puguin assistir, i que el programa imprès o en línia, per difusió i propaganda destinada als possibles interessats, tingui un mínim de qualitat i doni una àmplia informació de les actuacions que es duran a terme.
Com que són opinions molt raonables, lògicament vaig pensar en les afinitats que hi vaig trobar amb les activitats sardanistes, on jo em moc, i, encara que la majoria són prou conegudes, m’ha semblat oportú recordar:
A) Respecte a les programacions de qualsevol acte sardanista, els organitzadors, d’acord amb les cobles, haurien de tenir en compte el tipus de sardanes programades que més poden engrescar als possibles assistents.
B) Actualment comptem amb sardanes de qualitat, de compositors clàssics, del segle passat i contemporanis, amb bona música, motius alegres i engrescadors, i de caràcter popular, adients per ser ballades i escoltades a les audicions i aplecs, i d’altres, que, més inclinades a la simfonia, per la seva qualitat, són més escaients pels concerts. Una bona prova, que ja es va aplicant des de fa molts anys, la trobem en els concursos de colles, on en la gran majoria de casos es té en compte de triar que les sardanes de lluïment siguin adients perquè les colles puguin lluir tots els seus recursos ballant i el públic gaudeixi d’un bon espectacle amb música alegre i canvis d’interpretació constants.
C) Sobre la qualitat dels executants, cal dir que actualment la majoria de cobles tenen magnífics músics i això ha d’animar a crear l’interès d’aquells sardanistes que, a més de ballar, gaudeixen escoltant la interpretació de la cobla. Per aquesta raó, a l’hora de contractar-les, cal donar valor a aquelles que compten amb els millors intèrprets i conjunts.
D) Cal destacar la importància de l’espai triat per dur a terme qualsevol activitat. Sempre té més atractiu una ballada o aplec celebrat en una plaça o parc que no pas si es fa en un carrer llarg i estret, i és preferible un aplec celebrat en una esplanada d’un bosc, o en una plaça al centre del poble o ciutat, que no pas en un pavelló tancat si aquest espai no reuneix unes condicions molt favorables. Respecte als concursos de colles, després d’un llarg període en què per l’elevat nombre de colles inscrites es necessitaven grans espais i sovint s’havien de celebrar en camps esportius, amb poca assistència de públic, s’han anat reconduint cap al centre dels pobles on llueixen molt més i els residents hi assisteixen sovint per a gaudir de l’espectacle.
E) Com que moltes sardanes tenen les seves petites històries i peculiaritats, també penso que valdria la pena que se sabessin perquè ens ajudarien a ampliar els coneixements de la cultura sardanista. Per aquesta raó, sobretot en ballades, aplecs i concursos de colles (en els concerts ja s’acostuma a fer), seria convenient incloure en el programa imprès i en línia, a més del títol i compositor, com sovint ja es fa, un petit comentari de cada una de les sardanes programades com poden ser la data de l’estrena, lloc de referència, persona, etc., als quals els compositors les van dedicar i, també, si és possible, les característiques més destacades de cada sardana (melodia, instrument destacat, motius, estil, etc.).
Sobre aquest darrer punt, no m’he pogut estar de recordar les converses i tertúlies improvisades que mantenien els assistents a les ballades i aplecs durant segle passat, especialment a partir de la dècada dels quaranta, en les quals cadascú opinava sobre les seves preferències de sardanes, compositors i solistes de les millors cobles del moment. També la majoria de capdansers de les colles concursants i dansaires de colla gaudien amb aquest entusiasme pel sardanisme, que complementaven amb les informacions, opinions i comentaris que es publicaven a butlletins i revistes d’informació sardanista. Malauradament, a partir de la dècada dels noranta, aquesta passió va anar minvant i només s’ha mantingut per part d’una minoria.
Si volem que es mantingui viva i assegurar-li un bon futur, la sardana, com totes les manifestacions de cultura popular, és una representació viva del nostre poble i té una història i uns valors que ens cal cuidar.
Penso que seria bo reflexionar sobre aquests suggeriments que, des del meu punt de vista, hauríem de tenir en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada