Darrerament he tingut oportunitat de llegir diverses publicacions antigues
de la història dea la sardana i, entre elles, he pogut repassar les de la Guia
del Sardanista de l'any 1948.
Després de seixanta anys transcorreguts fins avui, puc afirmar que són un veritable resum històric dels esdeveniments sardanistes que se celebraven, amb publicació de les audicions, concursos, aplecs, programacions, opinions, comentaris i qualsevol mena d’activitat relacionats amb la sardana.
És en aquest darrer punt que he centrat una especial atenció, ja que tant a la Guia com en altres publicacions, també hi ha opinions de gran interès (prou conegude pels sardanistes més veterans), entre les quals hi ha les de quatre gransmúsics que marcaren època dins la història de la sardana i la cobla. He cregut de justícia explicar-los perquè no caiguin en l'oblit, i en especial per a informació de les noves generacions de sardanistes, com és el cas dels joves dansaires de colla, ja que crec que hem de posar al seu abast tot allò que pugui enriquir els seus coneixements sobre la sardana, i la revista Unió n'és un bon mitjà.
GRANS MESTRES PARLANT DE LA COBLA: JOAQUIM SERRA
I JOAN LAMOTE DE GRIGNON
El dia 14 de març del 948, finalitzava el Primer Curs d'Instrumentació per a Cobla organitzat per la Institució Musical Juli Garreta de l'Obra del Ballet Popular. Les lliçons foren impartides pel mestre Joaquim Serra i Coromines, el compositor que més va elevar la música de cobla a la perfecció, amb la finalitat de donar formació a nous compositors, ensenyar als instrumentistes i estudiar el perfeccionament de la cobla. Hi assistiren una bona llista de músics posteriorment consolidats com a molt bons compositors de sardanes i música de cobla.
Joaquim Serra en deixà testimoni del curs amb el Tractat d'Instrumentació per a cobla recollint les lliçons impartides, les quals han estat també de gran utilitat per a nous músics i compositors (publicat l'any 1956, se'n va fer una segona edició el 1974).
Per clausurar el curs, el mestre Joan Lamote de Grignon va fer un parlament sobre les "Possibilitats simfòniques de la Cobla" exposant la seva evolució i la de la sardana i, entre altres coses, manifestà que "la música de les sardanes havia de ser com la del cançoner popular que va sortir del poble per tornar al poble: els músics recolliren de llavis anònims les tonades populars, vestiren les melodies amb millor harmonia per tornar al poble a través dels orfeons", i que “la música de cada país i especialment les sardanes han de ser el que se'n diu música nacionalista, és a dir, que el compositor, en quatre notes defineix el seu origen”. I posà com a exemple, entre altres, l'espanyol Manuel de Falla, el basc Jesús Gurudi i el català Enric Morera.
També va explicar que la seva admiració pels instruments de la cobla el va portar a incloure el tible i la tenora a la Banda Municipal de Barcelona, de la qual en fou director entre els anys 1915 i 1939, sent l'instrumentista de tenora el gran Albert Martí, i el seu intent d'incorporar-los a les orquestres com ell mateix havia portat a la pràctica en la direcció d'una òpera al Gran Teatre del Liceu.
Un altre dels punts destacables a què es va referir va ser la seva opinió com a compositor i director envers la formació de la cobla, ja que creia que hauria d'estar formada per catorze instruments:
Flabiol - 2 tibles - 2 tenors- 2 xeremies baríton - 2 trompetes - 2 fiscorns - 1 trombó - 1 saxo baix i 1 contrabaix.
Fundador i director de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, Joan Lamote va ser un dels creadors de la cobla Barcelona. Autor de molta música simfònica, també va escriure sardanes, les més populars de les quals són El testament d'Amèlia i La rosa del folló, la qual va ser estrenada inicialment com a sardana revessa al camp d'esports del Sabadell l'any 1908 en un concurs de colles sardanistes organitzat pel Foment de la Sardana de la Lliga Regionalista i actualment és programada sovint per interpretar en concerts.
JOSEP GRAVALOSA, JOAN LAMOTE DE GRIGNON I JULI GARRETA
Jaume Marill, en una conferència al Palau de la Música Catalana pronunciada l'any 1975, exposava la següent anècdota que es va produir en un assaig de la Cobla Barcelona i que li havia explicat el mestre Josep Gravalosa, el qual va ser director de les cobles La Principal de Palafrugell, Selvatana i Barcelona, compositor d'una vuitantena de sardanes i instrumentista de flabiol i violí, deixeble i gran amic de Juli Garreta:
Durant una determinada època assistia als assaigs de la cobla Barcelona el prestigiós mestre Joan Lamote de Grignon per tal d'assessorar i orientar els músics de la cobla en la interpretació de les sardanes que assajaven. En un moment determinat li tocà el torn a la sardana Llicorella de Juli Garreta. Després d'uns quants compassos, el mestre Lamote de Grignon fa un senyal a la cobla perquè pari i sol.licita la particel.la del segon trompeta i alguna altra perquè diu que hi ha un acord que no és correcte. Damunt els papers corresponents fa les degudes correccions, retorna els papers i prega els músics que tornin a començar Llicorella.
En arribar a aquell mateix passatge, i després d'haver-los escoltat, novament fa parar altra volta la cobla, i exclama: "No, no sona bé, tampoc! Doneu-me'ls novament, que cal fer-hi encara unes altres esmenes i així segur que sonarà perfectament bé". En sentir-ho de nou, després de les darreres correccions, nova exclamació: "No, no. Toqueu-ho tal com ho havia escrit Garreta i us asseguro que no intentaré mai més esmenar-li res, perquè tal com ho havia escrit ell, és de l'única manera que sortís l'efecte que s'havia proposat".
De formació autodidàctica, Garreta fou un creador de música d'alt nivell i, a més de les 75 sardanes que va escriure, va compondre obres de música simfònica i de cambra que foren molt elogiades per compositors i mestres musicals de fama internacional com el mateix Pau Casals i altres. El més conegut exemple és el d'Igor Strawinsky que, en una visita a Barcelona l'any 1924, després de quedar meravellat en haver escoltat les sardanes Per tu ploro i Toc d'Oració, de Pep Ventura, i Serra Amunt, de Morera, que també li encantà, la cobla va interpretar la sardana Juny de Juli Garreta i, en acabar, digué "Més Garreta".
En una ocasió, ell mateix va parlar de les seves sardanes amb els següents comentaris:
“Les meves sardanes es poden ballar. És la qualitat més bona que tenen. Ara, que, com he dit, s'han de ballar. No permeten jeroglífics de peus ni disbauxes. Ballar quietament, tal com ha de ballar-se la sardana.
No és a Barcelona solament on he sentit dir que les meves sardanes són per a concert. És innegable que jo li dono una estructura simfònica, però això és una modalitat que no altera per res la dansa.
Cal educar el sardanista, cal dir-li que la sardana no és una dansa per a acròbates, sinó que ha de ser, que és -malgrat la incomprensió de molts- una dansa de seny, d'aquest seny racial del qual ens enorgullim cada dia.
No en dono la culpa, de l'estat actual de la sardana, exclusivament al sardanista, bona part en pertoca a molts compositors, que enlluernats per l'èxit fàcil, s'han lliurat, arraconant escrúpols, a la tasca immoral de posar llenya al foc. També les cobles hi són enfangades.
El remei d'aquest mal, al meu entendre, es troba en els concerts.
Procureu que els sardanistes hi assisteixin. Aleshores sabran què és ballar sense moure les cames. Cadascú interiorment seguirà el ritme, que sentirà més net, més incisiu.
Després, a la ballada, aquelles mateixes sardanes que hauran escoltat en el concert, seran dansades amb seriositat i goig alhora.”
Aquestes manifestacions, cal situar·les a l'època de la vida del mestre Garreta (1875-1925) però la majoria d'elles podrien ser perfectament vàlides en el moment actual, encara que hi ha opinions que hi discrepin.
També hem de recordar l'opinió que Juli Garreta tenia de la tenora: “Només n'hi ha un, al món, d'instrument que pugui donar un crit de joia o de dolor amb veu humana, i aquest és la tenora.”
Cal destacar que el
mateix Joaquim Serra (1907-1957) era un gran admirador de la música de Juli
Garreta (1875-1925).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada