Tot va començar un 5 de gener de 1947, quan una Comissió integrada per poques persones va organitzar una audició de sardanes, a la qual en va seguir una altra de doble el dia 26 de gener del mateix any per cessió de l'Ajuntament a Sabadell Sardanista, que encara no estava constituïda oficialment, perquè organitzés "la parte folklórica" en commemorar-se el vuitè aniversari de l'alliberament de la ciutat.
El 16 de març del mateix any es convocava una reunió de socis per a la constitució de l'entitat, ja que s’havia rebut la conformitat del "Gobierno Civil" als estatuts que prèviament s’havien presentat, i fou escollida la primera Junta Directiva. Per celebrar·ho i presentar oficialment l’entitat, s'organitzà una ballada extraordinària en la qual varen actuar les cobles Albert Martí, Molins i La Principal de Cassà.
El primer any, l'entitat ja tenia 222 socis, lo qual va estimular als components de la junta per anar ampliant la seva tasca i, en aquest mateix any, dos dels seus membres ja formaven part de la Comissió Abat Oliva, creada per celebrar les festes d'entronització de la Verge de Montserrat a les quals Sabadell Sardanista també va contribuir a la subscripció popular que es va fer arreu del país per fer ofrena a Montserrat de la Llàntia del Sardanisme.
Ràpidament s'incrementaren les organitzacions de les audicions, cercant els locals més adients, com ho foren el pati de la CNS i els jardins Cervantes, la pista del Cafè Rubiòn, la pista del Club Natació, Frontón Sabadell, la pista de la Joventut Atlètica i, de cara al bon temps, a la Rambla, fins que l’any 1951 s'establiren definitivament a la pista de la tèxtil Manufactures Carol on es mantingueren fins a l'any 1960, ja que aquesta instal·lació va ser enderrocada per construir-hi l'actual Escola Industrial d'Arts i Oficis.
Durant
aquesta època, a les ballades hi havia molts assistents, i encara avui es
recorda amb nostàlgia per la gent que la varen viure. Només cal assenyalar que
l'entitat va organitzar 65 audicions el 1948, i 76 el 1955. Amb la desaparició
d'aquest espai, es van anar provant
diferents llocs, traslladant·se al Passeig Manresa fins a l’any 1998 quan, amb
la remodelació de la plaça Doctor Robert, s’hi traslladaren definitivament les
ballades i és el lloc on se celebren habitualment fins avui.
El 19 d'octubre de 1947 es va convocar la primera edició de la Festa de la Sardana, que consistia en una ballada i un concert amb cobles de gran renom i s’hi convidaven persones destacades de l'àmbit cultural del país, com fou l'actuació del famós tenor Emili Vendrell a la festa de l'any 1956.
El dia 25 de setembre de l'any 1949, Sabadell Sardanista va retre un homenatge a Agustí Borgunyó amb l'actuació de les cobles Molins, La Principal de Badalona i Emporium i, a la tardor del 1953, un homenatge benèfic al mestre Joaquim Serra, afectat per una malaltia, amb la participació de les cobles Sabadell i La Principal del Vallès amb actuacions de colles sardanistes.
Amb tot l'ambient sardanista que es respirava a la ciutat, no es podia perdre l'oportunitat de fer·ne difusió pels diversos mitjans i, com a conseqüència, Sabadell Sardanista va agafar el compromís de seguir publicant el Carnet-Guia del Sardanista, publicació de petit format de 16 pàgines on es relacionaven les ballades del mes, programes, notícies, etc., fins a l’any 1949. L’any 1954, es va reprendre aquesta tasca amb Portaveu, fins al 1957, i canviant el seu format fins al 1959.
El 19 de març de 1955 es va estrenar la sardana Sabadell del mestre Joaquim Serra, dedicada a l'anella Sabadell, amb motiu del vuitè aniversari de la fundació de Sabadell Sardanista.
Amb l’objectiu de donar més difusió de la sardana, durant els anys
1952-
1954, l'entitat va col·laborar amb programes de sardanes de Ràdio Joventut, el
1956 amb Ràdio Sabadell i el 1959-1960 amb Ràdio Joventut.
El 29 de juny de 1958, l'entitat va organitzar per primera vegada l'Aplec, al recinte del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, amb la participació de sis cobles: la Principal del Bages, la Principal de Badalona, la Principal del Vallès, la Principal de Castellar, la Sabadell i la Principal Barcelonina que es va mantenir fins al 1961. Entre altres actes que es van dur a terme destaca l'emotiu homenatge que a l’aplec del 1960 es va retre al mestre Vicenç Bou.
L'any 1964, l’entitat va retre un homenatge al mestre Borgunyó en establir-se definitivament a Catalunya després de residir molts anys als Estats Units.
El 26 de desembre de 1967, s'organitzà per primera vegada el tradicional Concert de Sant Esteve, que, excepte l’any 1981, s'ha celebrat ininterrompudament fins avui iniciant la llarga llista de concerts que en el transcurs dels anys ha organitzat l'entitat, com el del 14 d'abril de 1973, conjuntament amb Ràdio Sabadell, en celebrar-se la final del concurs "La Sardana de l'Any", del qual la sardana guanyadora va ser Sardanes a Can Deu, de Josep Auferil.
Aquest mateix any es va reprendre l'Aplec, arribant a ser un dels més concorreguts del país, i durant uns anys s’hi van estrenar noves sardanes i es van fer homenatges als més destacats compositors de l'època. El lloc escollit fou el Bosc de Can Deu i actuaren, a més de les cobles locals La Principal del Vallès i Sabadell, d'altres tan prestigioses com La Principal de la Bisbal, La Selvatana, Girona, Ciutat de Girona, etc.
El 1972 es va celebrar el 25è aniversari de la fundació de l'entitat amb tot un seguit d'actes com audicions extraordinàries, concerts de caramelles, concurs de colles, concert per l'escolania de Montserrat, concert de Sant Esteve, etc., alguns d'ells conjuntament amb altres entitats i colles de la ciutat, i el Gran Sopar del Sardanista, que representà l’inici de l’actual Revetlla del Sardanista anual en la qual han intervingut cobles/orquestres de gran categoria. També es va projectar el monument a la sardana que, per raons urbanístiques i econòmiques, finalment no es va dur a terme.
Fou l'any 1974 quan la Junta Directiva de Sabadell Sardanista va considerar que calia fer alguna cosa per rejovenir les cobles i es va decidir pel projecte de crear una escola de músics joves de cobla similar a la que ja existia al col·legi Santa Maria de Blanes. Amb subscripció popular i pública, difusió i ajut dels músics de les cobles locals, sota la direcció del mestre Auferil, la cobla Jovenívola, sorgida d'aquesta escola, feia una primera actuació al concert de Sant Esteve i la presentació oficial al teatre La Faràndula el 23 d'abril del 1976
Aquest mateix any, la Unió de Colles Sardanistes va delegar a Sabadell Sardanista l'organització del lliurament de premis del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes que es va dur a terme en un magnífic concert al teatre La Faràndula.
Pau Urrea (OBP), Sra. Urrea, Sra. Bertran, Sr. Joan Bertran (President de l'OBP),
Josep Maria Cormand (UCS), Benet Romero (UCS), Albert Armengou (UCS), (?)
Rafel LLeida (UCS), (?), Vícyor Cibran (UCS).
L'any 1977, amb motiu dels actes de celebració del centenari del nomenament de Sabadell com a ciutat, es va celebrar el concurs musical "Premis Agustí Borgunyó" al qual es presentaren tretze composicions aconseguint el primer premi la sardana Prop de Vós, de Xavier Boliart. La part musical va anar a càrrec de La Principal del Llobregat i Els Montgrins.
El 1978 es fundaren diverses cobles a diferents llocs del país amb joves instrumentistes i, per aquesta raó, Sabadell Sardanista va organitzar una Trobada Nacional de Cobles Infantils i Juvenils en la qual van participar cobles ja constituïdes i d'altres en procés de constitució.
A partir del 1982 es va iniciar una època de canvis en el lloc de celebració de l'aplec, ja que el nombre d'assistents i la despesa econòmica no ajudaven a mantenir el mateix indret ni el mateix nivell de cobles i s'iniciaren diverses proves fins que es va decidir celebrar·lo només a la tarda a la plaça Dr. Robert i una audició al matí en un altre indret de la ciutat.
El 3 de desembre de 1995 es va instaurar per primera vegada la "Diada del Soci", acte social que ja forma part de les jornades tradicionals de l'entitat, que molts socis esperen amb simpatia,
en
el qual, amb una ballada de sardanes i
un dinar de germanor, es distingeix a persones que porten vint-i-cinc o
cinquanta anys de soci, i es concedeix
la placa al mèrit sardanista a persones o entitats que han destacat per la seva
dedicació a la sardana.
L’any 1997 es van celebrar amb gran brillantor els actes del cinquantenari de Sabadell Sardanista amb la rellevància que es mereixia: Exposició gràfica sobre La Sardana a Sabadell, edició d'un CD amb sardanes dedicades a Sabadell, concert de sardanes i música de cobla amb percussió, presentació de la colla infantil Estrep, exposició de pintors sabadellencs, trobada de cursetistes, d'aprenentatge de sardanes, audició per la Principal d'Amsterdam, audicions extraordinàries, etc. (Hi havia preparat un gran concurs de colles que pel mal temps no es va poder celebrar). També en un concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès s'hi va incloure una sardana d'Agustí Borgunyó i una obra per a cobla de Joaquim Serra en especial atenció al cinquantenari de l’ACF Sabadell Sardanista.
L'any 2000 tindria com a fet destacable el canvi de lloc de l'Aplec, ja que per primera vegada es feia al bosc de la Font de Can Rull, un espai renovat, amb molta naturalesa i una gran esplanada plena d'arbres, que va estar molt ben acceptat i pensem que serà el lloc definitiu durant molts anys, per celebrar el Gran Aplec que tots desitgem.
Aplec al bosc de la Font de Can Rull, l'any 2000. Autor: Josep Sala. Arxiu: Josep Maria Cormand
L’any 2001 s’organitzaren dues audicions extraordinàries: Per la castanyada (el primer de novembre) i a la tarda / nit del dia abans de l’aplec amb la intenció de consolidar-les en els anys vinents.
Una de les principals tasques que ha desenvolupat l’entitat en diferents èpoques ha estat l’ensenyament de sardanes a les escoles i també a la gent gran. Malgrat no veure’n uns resultats immediats, esperem que en el futur alguns d’aquests alumnes arribin a considerar que la sardana és quelcom més del que a vegades es pugui pensar.
A més de totes aquestes activitats, l’entitat ha mantingut sempre molt bones
relacions amb cobles, colles, entitats, institucions, etc., que han fet que l’ACF Sabadell Sardanista sigui una entitat ben considerada arreu.
_________________________________________________________________
Bibliografia: Llibre La Sardana a Sabadell, de Jaume Nonell i Lluís Subirana, portaveus i documentació de l’arxiu de Sabadell Sardanista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada