Enguany tindrà lloc el 50è aniversari del concurs organitzat per les colles sardanistes de Barcelona, festa entranyable per tots els que d'alguna manera, hi hem tingut relació, sigui com a colla participant o bé com a organitzadors.
Cinquanta
anys d'història donen per molt i no sóc persona que tingui dades per poder-ho
repassar tot, però sí que voldria fer un petit comentari per recordar el que
varen ser les festes dels vint-i-cinc anys
que tan intensament vaig poder viure dins la comissió organitzadora del concurs.
A la tardor del 1974, els amics Albert Plana i
Joaquim Solé em varen comunicar que volien fer unes festes commemoratives del
25è aniversari del concurs a celebrar l'any següent al tradicional recinte del
Poble Espanyol i em varen proposar de ser-ne el secretari. En veure la
il·lusió que ells tenien, em vaig engrescar ràpidament i a la primera reunió ja
vàrem ampliar la comissió amb els companys Sebastià Alba, Josep M"
Martínez, Enric Basart, Eduard Altet, Jordi Llorens, Eugeni Puchol, Enric
Capdevila, Josep Marquès, Josep Sentís, Joan Pujol i Lambert Latorre. També
comptàrem des d'un primer moment amb l'assessorament musical del mestre Fèlix
Martínez i Comín i l'entranyable col·laboració de Josep Maria Bernat.
Des
d'un bon principi ens vàrem prendre aquest 25è aniversari per fer un ventall de
celebracions, en les quals les colles de Barcelona vibressin amb unes jornades
plenes de germanor sardanista i tots ampliéssim els nostres vincles d'amistat.
Com
sempre acostuma a passar en la gran majoria d'actes sardanistes, els recursos
econòmics ens limitaren els nostres projectes i vàrem intentar d'organitzar uns
actes que dins la seva senzillesa assolissin la fita de fer-nos sentir una
pinya al voltant de la nostra volguda
sardana.
Volíem
una bona organització i, per aquesta raó, vàrem considerar que el més
convenient era crear comissions autònomes amb els corresponents responsables. Per això, se'n va constituir una per cadascun dels següents actes: Trobada a Montserrat,
acte social a Montjuïc, selecció i nomenament de la pubilla entre les noies de
les colles barcelonines, revista/butlletí, relacions públiques, concurs, concert de cobla, cap de
jurats, postulacions, aplec de la tarda i assessoria musical.
El
primer dels actes celebrats fou la Trobada a Montserrat (hi desplaçàrem sis autocars
més cotxes particulars) per assistir a la missa conventual en la qual el Pare
Abat ens va dirigir unes paraules abans de passar a la benedicció dels
banderins. A continuació vàrem fer l'entrega d'un banderí commemoratiu a
l'abadia. Finalitzat aquest acte, es va procedir a l'ofrena d'un ram de llorer
al mur a Pep Ventura.
A
la tarda, ens vàrem trobar tots a la plaça del Monestir en una ballada en el
transcurs de la qual es va estrenar la sardana del mestre Fèlix Martínez i
Comín Donem-nos les mans, dedicada a les colles sardanistes de Barcelona, que
va ser ballada per tots els assistents en una sola rotllana de germanor. L'acte
va finalitzar amb el Cant dels Adéus com a comiat de la diada.
Tres
dies després, dissabte la nit, celebràrem l'acte social al restaurant Tiro de
Pichón de Montjuïc, en un sopar de germanor en el qual homenatjàrem als
fundadors del I Concurs celebrat l’any 1950
i al mestre Fèlix Martínez i Comín. També en el transcurs d'aquest acte, vàrem
proclamar la pubilla de les colles sardanistes de Barcelona.
L'acte fou un èxit amb una assistència massiva de dansaires i simpatitzants. Tant és així que diria que l'èxit va sorprendre fins i tot a l'organització.
L'endemà, l'acte principal, el 25è Concurs de les colles de Barcelona. La participació de les cobles Sabadell i La Principal del Llobregat i l’assistència massiva de 78 colles de la resta del país distribuïdes en 53 grans, 10 infantils i 15 juvenils, varen donar un lluïment espectacular a la diada que va finalitzar aquella tarda amb l'aplec de germanor a la Plaça Sant Jaume.
Els primers premis del concurs foren per les colles Figueres, Rosella (juvenil) i Brots de Rosella (infantil). Cal destacar el moment emotiu de la sardana de germanor en la qual hi varen ballar els components de la comissió executiva del primer concurs de l'any 1950, Jordi Benchini, Josep M" Casademont, Jordi Roura, Dídac Segarra, Màrius Rabasseda i Laureà Munts.
Amb
la coordinació d'en Sebastià Alba, es va editar un programa/butlletí on hi
havia col·laboracions escrites de l'Abat de Montserrat Dom Cassià Maria Just,
l'escriptora Maria Aurèlia Capmany, la Unió de Colles Sardanistes, el president
de l'Obra del Ballet Popular Sr. Joan Bertran i Gargallo, el mestre Fèlix Martínez
Comín, el directiu dels Amics de la Sardana de Girona Josep Torres, i del
president de les colles de Barcelona Albert Plana.
Gosaria
dir que després d'aquella celebració, les colles de Barcelona, a més de fer el
concurs anual, es van engrescar a organitzar altres actes, i això va donar lloc
a la futura creació de la Comissió de les colles de Barcelona. Actualment ja no
disposem de l'incomparable marc de la plaça del Poble Espanyol per fer-hi el concurs, però estic
convençut que l'esperit segueix essent el mateix i, per tant, cal seguir, com
deia a l'endreça del programa de les festes del 25è aniversari: "Al vent llancem la nostra crida de
germanor dirigida a tot el sardanisme actiu de Catalunya per a compartir
plegats aquest esdeveniment nostre, mentre demanem a Ell que ens doni llum al
cap i força al braç per a seguir lluitant en aquesta noble tasca que representa
l'exaltació de les tradicions ancestrals i la cultura del nostre país".
No
seria just finalitzar aquest article sense tenir un record per uns
companys i destacats col·laboradors del concurs del Poble Espanyol durant molts anys,
ja traspassats: l'Enric López, en Ramon Mas, en Juli Blanes i en Leandre
Campos, mereixedors del nostre agraïment, així com dels mestres Fèlix Martínez
Comín i Josep Maria Bernat, que sempre
es van distingir per la seva amistat amb les colles de Barcelona, i del concurs i actes que aquestes organitzaven. A tots els
qui formeu la comissió del concurs del 50è aniversari, rebeu un ferm reconeixement, perquè segur que
és un esforç més a la vostra periòdica tasca de tirar endavant la pròpia colla,
però estigueu convençuts que teniu a les vostres mans un concurs que és tota
una història pels sardanistes en general i especialment per les de colles de
competició. Per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada