Enguany hem celebrat el 38è Aplec de la Sardana de Sabadell i en aquesta novaedició, moguts per la il·lusió de trobar un lloc més adequat, hem estrenat un nou recinte: l'esplanada de La Font del Bosc de Can Rull, un bell parc ple d'arbres que envolta la Masia de Can Rull, situada a l'extrem nord·occidental del Parc Catalunya i que creiem que serà el lloc on definitivament se celebrarà l'aplec en el futur.
Encara que en les darreres edicions estava prou consolidat a la plaça Doctor Robert per la ballada de la tarda, no podem dir el mateix del matí, ja que el sol fins a la tarda impossibilitava celebrar-hi l'audició matinal. Aquest va ser el motiu principal pel qual ens plantejàrem un canvi de lloc, amb arbres i molta ombra, aire fresc tot el dia i que malgrat que no estigui al centre antic sigui dins de la ciutat.
Inicialment
ens varen sorgir molts dubtes: Al centre de la ciutat ja teníem l'aplec
consolidat a la tarda, encara que al matí fèiem una audició a un altre lloc on
sí que hi havia ombra. Tindríem el mateix nombre d'assistents en un altre lloc
apartat del centre? Agradaria la idea? Seríem capaços d'animar als sardanistes locals
a traslladar-se a un lloc apartat del centre
i de fer la publicitat necessària per comunicar els avantatges de
celebrar-lo al parc" ¿Sabríem comunicar la idea què el nou lloc era adequat per passar-hi un dia
agradable? I les infraestructures, tan diferents de quan estàs al centre on no falta cap servei?, etc.
El
resultat ha estat molt bo. Creiem que en bona part per la difusió i publicitat,
ja que vàrem veure incrementat el
nombre de sardanistes vinguts de fora de Sabadell i es
van mantenir els locals. Un total de 2.000 persones aproximadament van passar
per l'aplec durant el dia. Les opinions varen ser molt positives, ja que també es va valorar el fet de poder dinar
en el mateix recinte amb aire fresc i sota els arbres de l'esplanada. És
conegut que hi ha alguns aplecs que s'han traslladat a patis escolars,
pavellons poliesportius i, fins i tot a camps de futbol. Realment, crec que no
hi ha comparació amb un aplec celebrat a l'aire lliure i, si potser, en un bosc envoltat d'arbres. En
aquest cas, vàrem tenir ombra i aire fresc, fins i tot al migdia d'un 25 de
juliol molt calorós.
Per
arribar fins aquí hi han hagut de passar
37 edicions anteriors, amb diferents recintes i molta història, les principals dades
de les quals han estat les següents: Els inicis es remunten a les nomenades "Festes
de Germanor Sardanista" que se celebraren durant el període del 1924 al
1936, amb ballades matí i tarda,
organitzades per entitats sardanistes de Barcelona, Sabadell i Terrassa
conjuntament, en 3 ocasions a Les Fonts de Terrassa i les 10 restants, al bosc
de Can Feu de Sabadell. Les informacions que tenim diuen que hi havia molta
assistència i que el 1926 arribà a les 10.000 persones al matí i 40.000 a la
tarda, xifres que avui són impossibles d'assolir.
L'any
1958, l’ACF Sabadell Sardanista va
organitzar el I Aplec de la Sardana a l'esplanada davant del santuari de la
Mare de Déu de la Salut, en el qual actuaren les cobles Principal del Bages,
Principal de Badalona, Principal del Vallès, Principal de Castellar, Sabadell,
Principal Barcelonina, Costa Brava, Iris, Principal de Gràcia, Montgrins, La
Lira, Els Titans i Popular, fins que el 1961, per raons bàsicament econòmiques,
es va considerar de no mantenir-lo més.
Després d'un parèntesi de nou anys, el 1967 l’aplec es va reprendre i el lloc de celebració escollit va ser el
Bosc de Can Deu, iniciant una nova etapa que va durar en el mateix lloc fins al 1981, període en el qual
l'aplec va brillar, amb la massiva assistència de sardanistes d'arreu, que a
vegades arribaria als 5.000 assistents, i comptà amb les actuacions de les cobles locals La Principal
del Vallès, Sabadell i Jovenívola, la Barcelona, La Principal de Girona, Montgrins, Costa Brava, Caravana,
Selvatana, La Pral. de la Bisbal, Girona, Marina i Ciutat de Girona, tot plegat
també va afavorir que s'hi estrenessin moltes sardanes dels més diferents estils,
que cito a continuació:
L'any 1967 s'hi estrenà la sardana Can Deu, de Josep Maria Serracant; el 1968, l'Aplec de Sabadell, de Josep Auferil, sardana convertida en l'himne de l'aplec; el 1971, Bosc de Can Deu, de Francesc Mas Ros i El bon amic Llobet, de Josep Auferil; el 1972, Els amics de Sabadell, d'Artur Rimbau, Sardanes a Sabadell, de Lluís Buscarons i Sardanes a Can Deu, de Josep Auferil; el 1973, Avant Sabadell, de Conrad Saló i Matinada, de Fèlix Martínez Comín; el 1974, Sabadellenca, de Fèlix Martínez Comín; el 1975, A les noies de Sabadell, de Josep Auferil; el 1977, Per Sabadell, de Tomàs Gil Membrado; el 1978, La plaça dels petons i Som de Sabadell, de Josep Auferil, i Joiosa d'Isidre Corderas. El 1979, Josep Auferil va estrenar quatre sardanes amb els següents títols: l'Aplec i l'art d'en Mercader, Saltirona, Montserrat Avellaneda i El tremp d'en Jordi, obligada de trompeta pel lluïment del solista Jordi Compta. L'any 1981, es va estrenar la sardana de Francesc Gutsems, Benvinguts al nostre aplec. Totes aquestes composicions ajudaren a millorar la rellevància de les diferents edicions de l'aplec.
El
1982, l'aplec canvià de lloc, i se celebrà al pati de l'escola Samuntada iniciant
i un període de canvis d'ubicació: als Escolapis, Can Deu, La Salut, Parc
Catalunya (només la part del dissabte a la tarda) i al centre de la ciutat, que
va durar fins al 1999, si bé la ballada de la tarda a la Plaça Dr. Robert
s'inicià el 1992 i es va mantenir fins
al 1999. En aquests anys hi intervingueren les cobles Pral. del Vallès,
Selvatana, Jovenívola, Montgrins, Sabadell, Marina, La Pral. de la Bisbal,
Miralpeix, Jovenívola 2, Costa Brava, Ciutat de Girona, Vila de Blanes, Sant
Jordi, Nova Vallès, Terrassa i Principal al del Llobregat.
També
durant aquest període hi hagué les següents estrenes: El 1982, Aplec al Taulí, de Josep Auferil;
el 1983, Esperit festívol a
Sabadell, de Joan Jordi Beumala; el 1986, Nuri de Carles Rovira; el
1987, Arraona, de Josep Martínez
Vinaroz i 25è Aplec, de Joan Jordi Beumala; el 1991, Retorn, d'Isidre Corderas; el 1993, Sort i endavant, de Carles Rovira; el
1994, Tenia una il·lusió, de Carles
Rovira; el 1995, La Pubilleta, de
Carles Rovira; l'any 1997, Sabadell
Sardanista 50 anys de Carles Rovira, i, l'any 1998, Força per 50 anys més, de Tomàs Gil Membrado.
En
el transcurs de la història de l'aplec hi ha hagut altres complements (que no exposo aquí per falta d’espai), com homenatges a compositors i músics, actuacions
artístiques, improvisacions, etc., i també algun disgust.
Finalment, l'aplec d'enguany s’ha celebrat en un nou recinte, a la Font del Bosc de Can Rull, molt adequat perquè torni a tenir tota la seva esplendor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada