EFEMÈRIDES ANY 2020: JOSEP VICENS "XAXU", JOSEP SADERRA, EDUARD TOLDRÀ, FÈLIX MARTÍNEZ COMÍN

Enguany s’han commemorat diverses efemèrides  de destacats compositors i, per aquesta raó,  arreu hi havia actes preparats per celebrar-ho,  però amb motiu de la terrible pandèmia del Coronavirus, s’han hagut de suspendre o ajornar  per més endavant.

Com que considero que no podem deixar passar desapercebudes aquestes efemèrides, aprofito l’oportunitat que tenim a la revista UNIÓ per recordar quatre d’alguns d’aquests compositors que en vida es van guanyar popularitat i prestigi dins el món musical català.

Josep Vicens Juli “Xaxu” (1870 -1956): Enguany es compleixen els  cent cinquanta anys del seu naixement a l’Escala. Músic autodidacte, fundador i director de les cobles “De Baix”, “L’Aliança” i “La Principal de l’Escala”  i autor   d’unes 500  sardanes, algunes de les quals han esdevingut molt populars amb boniques  melodies inspirades en el mar, la terra i la natura,  destacant els diàlegs entre dos instruments, majoritàriament entre tenora i tible. Entre les més interpretades hi ha “Carícies”, “Les noies de la costa”, “Cançons que tornen”, “Bona festa”, “Cants de joventut”, “La roca del cargol”, “la plaça del firal”, “El cant del batre”, “Amor i poesia”, etc.

Josep Saderra Puigferrer (1883 - 1970): Popular compositor de sardanes que va néixer a Sant Feliu de Pallarols i va morir fa cinquanta anys a Banyoles. Després de rebre les primeres lliçons de solfeig i fiscorn del seu pare, fou amb aquest instrument amb el qual entrà a formar part de la cobla “La Nova”,  de Sant Feliu de Pallarols, i posteriorment de la cobla “Casanovas”, d’Olot. Després de ser director de “La Principal”,  de Tortellà,  va anar a residir a Banyoles i finalment va ser director de “La Principal de Banyoles”.

Autor de  prop de 400 sardanes, escrites amb senzillesa i amb boniques melodies, afirmava que, quan escrivia la música ho feia pensant en els dansaires,  ja que considerava que la sardana era una dansa només per ser ballada. Entre les més interpretades hi ha les següents: “Maria de les trenes”, “Bell Penedès”, “La jove”, “Mercè”, “Poncellina”, “Vigatana”, “Trini gentil”, “Renouera”, “Els dos germans”, “De Ripoll la més gentil”, “Rosa Bella”, etc.

Eduard Toldrà Soler (1895 - 1962): Nascut a Vilanova i la Geltrú fa cent vint-i-cinc anys,  és considerat l’autor més líric de tots. Va rebre els primers ensenyaments musicals  del seu pare, també músic, qui li donà les primeres lliçons de solfeig i violí. En complir els deu anys, la família es va traslladar a viure a Barcelona i el petit Eduard va ingressar primer al Conservatori del Liceu i més tard a l’Escola Municipal de Música per realitzar estudis de solfeig, teoria, violí i harmonia. Amb catorze anys ja va presentar el Trio “Toldrà, Planàs i Garganta” i uns mesos més tard va fundar el primer quartet de corda amb els mateixos components que, dos anys més tard, constituiria el prestigiós quartet “Renaixement”, que es va presentar en públic al Palau de la Música Catalana l’any següent. A l’edat de vint-i-sis anys va dirigir per primera vegada l’orquestra Pau Casals.

L’any 1933 es va fer càrrec de l’Orquestra Simfònica de Madrid. El 1942, a la mateixa ciutat, de l’Orquestra Nacional, i el 1944 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal de Barcelona que va dirigir fins a l’any 1961, mesos abans de la seva mort.

A més de diverses obres de música de cambra i simfònica,  i  l’òpera “El giravolt de maig”, la seva obra musical està expressada en bona part en les composicions de sardanes i cançons, amb boniques melodies d’esperit mediterrani, amb tonades populars catalanes, de les quals era partidari  sempre que tinguessin unes bones condicions musicals.

Va escriure dues obres per a cobla: “Les danses de Vilanova” i “La maledicció del comte Arnau”, i  trenta-quatre sardanes entre les quals hi ha les conegudes “Atzavares i Baladres”, “El bac de les ginesteres”, “Esperança”, “Empúries, “L’Hostal de la Peira”, “Sol Ixent”, “Vilanovina”, “La fageda d’En Jordà”, etc.

Fèlix Martínez Comín (1920 – 1995): El dia 6 d’agost va fer  vint-i-cinc anys de la seva mort i  el 30 de novembre cent anys del seu naixement a Barcelona. Considerat un dels compositors més eminents de la música de cobla, va rebre les primeres lliçons de solfeig del seu pare que de jove havia estat guitarrista d’un conjunt amateur. A l’edat de vuit anys va iniciar els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona on va fer els estudis de solfeig, teoria i piano,  i es va especialitzar com a instrumentista de trompa. Seguidament també hi va cursar els estudis d’harmonia, contrapunt i fuga.

Després de fundar una orquestra pròpia junt amb altres companys i el conjunt musical SOS Quartet, l’any 1944 va caure malalt de tuberculosi, va haver de deixar la trompa i es decidí pel violí, amb el qual faria  diversos concerts. Aviat es va dedicar professionalment a fer arranjaments musicals per a importants conjunts musicals, com per l’Orquestra Maravella, per la qual va arribar a fer-ne uns noranta.

L’any 1948, quan ja havia compost algunes sardanes,  es va inscriure en el curset que realitzà el mestre Joaquim Serra a la Cúpula del Coliseum, on acabà de formar-se sobre la música de cobla que tant li van servir per a les composicions de sardanes i obres simfòniques.

Les seves sardanes  són romàntiques, líriques i amb llargues melodies que tornen a mesura que arriba el moment fort de la sardana,  destacant tant els instruments de fusta com els cants del metall.

Va arribar a escriure unes vuitanta obres per a cobla, entre les quals destaquen sardanes  dedicades a colles sardanistes,  amb les que va conservar sempre una bona relació. Va  aconseguir diversos  premis musicals, com el Joaquim Serra de l’any 1978 amb la sardana “Roses de Tardor”, dedicada a la colla sardanista de l’Orfeó de Sants que duia aquest nom.

Entre les seves obres més destacades hi ha les següents:  “Caçadors palafollencs”, “Cant trist”, “De Montserrat estel”, “Dolç record”, “Donem-nos les mans”, “El refugi”, “Elegia a Joaquim Serra”, “Encamp, Ciutat Pubilla”, “Gratitud”, “Joiosa”, “La meva Pepi”, “La reina i el trobador”, “La sardana de Lloret”, “Lliris Blaus”, “Missatge a l’amic”, “Ofrena a Violetes del Bosc”, “Plenitud”, “Ripoll, Onze segles d’història”, “Rosa de Sant Jordi”, “Rubí, sardana d’or”, “Sabadellenca”, “Vila de Centelles, i obres lliures per a cobla com “Canigó”, Himne de Gràcia”, “La fira”, “Plany. Impressió simfònica per a quatre tenores i cobla”, “Retaule centellenc”, “Tríptic de records”, etc.

L’any 1991 li va ser concedida la medalla al mèrit sardanista per la seva aportació a la sardana i la música de cobla al llarg de la seva vida.

La grandesa dels pobles també es demostra reconeixent a aquelles persones que han entregat part de la vida a la seva cultura i, en aquest cas, a la música i dansa catalana més tradicional del nostre país.