Com a continuació a l’article publicat en el número 101 del passat mes de maig d’aquesta revista seguirem parlant dels destacats instrumentistes de fiscorn, l’instrument de vent de metall amb sonoritat més greu dins la cobla.
Josep Puig Castelló “Moreno” (1910-1999)
Nascut a La Bisbal d’Empordà, essent
molt jove, el seu pare li va regalar un
fiscorn que va aprendre a tocar ell sol, amb el qual, amb uns amics, participà en una comparsa durant el carnaval. En
finalitzar l’actuació, el destacat
fiscornaire de La Principal de La Bisbal
Tomàs Garcia, després d’haver observat les
possibilitats del jove Josep Puig amb el fiscorn, i li va aconsellar que l’estudiés per
perfeccionar la seva interpretació, ja que hi veia un bon futur per a ell.
Mentre estudiava solfeig amb
Josep Maria Soler, director de La Principal de La Bisbal, aprengué el fiscorn amb Magne Bosch, intèrpret
de cornetí i contrabaix a La Principal de La Bisbal i director de música de La Bisbal
d’Empordà, i també violí i trombó de
vares, del qual també arribà a ser un excel-lent instrumentista.
A l’edat de setze anys va començar
la seva vida professional amb la
incorporació com instrumentista de fiscorn a la cobla “Els Roviras”, de Bordils,
on actuà durant sis mesos, ja que
l’any 1928, en traslladar la seva
residència a Cassà de La Selva, ingressà
a la cobla Unió Cassanenca, on hi va
romandre durant quatre anys fins que entrà a formar part de la cobla Unió
Artística de Vidreres.
L’any 1937, en plena guerra
civil, la Generalitat va convocar un concurs de músics per formar una cobla amb l’objectiu de fer una llarga gira
per diferents països europeus durant la
qual es donaria a conèixer la música de cobla a l’estranger. Josep Puig s’hi presentà i va ser seleccionat
per la plaça de primer fiscorn.
L’any 1939, tornà a la Unió Artística de Vidreres per dos anys i
l’any 1941 entrà a la cobla Girona. El 1943, actuà per un breu període de temps
a la cobla Barcelona i l’any 1944
s’incorporà a l’orquestra “Els Fatxendes” de Sabadell, com a instrumentista del trombó de vares, amb
la qual va actuar durant nou anys per diferents països europeus, Estats Units i
Amèrica Central assolint grans èxits.
Després d’una breu estada a la
cobla Selvatana (1954), l’any següent entrà a formar part de La Principal de La
Bisbal en substitució de Lliberat Juanals, formant amb Conrad Saló, durant vint
anys, una de les millors parelles de
fiscorns que hi ha hagut mai.
En aquesta època a La Principal
de La Bisbal, on destacava per la
qualitat del seu so, la seva energia i espontaneïtat, aconseguí èxits i
popularitat i es consolidà com el fiscornaire més sol-licitat a les ballades i
aplecs, de tal manera que veure i sentir les seves interpretacions de
sardanes obligades en una de les millors
formacions de la cobla bisbalenca era tot un esdeveniment. Encara ara es
recorden, i sortosament hi ha gravacions, les seves espectaculars
interpretacions de “Retorn”, “Sal i Pebre”, “El Moreno i el Rosset”, “Buffalo
Bill”, “Pic, repic i repicó”, i altres.
A causa d'un accident de circulació,
l’any 1973 fou substituït
provisionalment per Josep Riumalló, però a conseqüència d’aquest contratemps quedà
limitat per mantenir la seva activitat a
la cobla bisbalenca i l’any següent va comunicar la seva baixa.
L’any 1975, Josep Puig va ser un dels
músics fundadors de la cobla Ciutat de Girona, on va seguir destacant
interpretant el fiscorn, especialment en les obligades dels aplecs fent
parella amb el també fundador de la cobla, Miquel
Tudela (1927-2011), eminent
instrumentista de fiscorn, trombó de vares i violí, el qual, prèviament, havia
passat per la cobla-orquestra Maravella,
la cobla Principal de Girona, la cobla-orquestra Caravana, la cobla Montjuïc, la cobla
Barcelona i, l’any 1982, en deixà la cobla Ciutat de Girona, s’incorporà a la
cobla-orquestra Costa Brava, on romangué quatre anys, per finalitzar la seva
activitat d’instrumentista a la cobla Genisenca. Iniciat en la composició
durant els anys cinquanta del segle passat, va arribar a escriure més d’un centenar de
sardanes, algunes d’elles obligades de caire alegre i festiu, molt ben
acceptades pels balladors.
L’any 1982, Josep Puig va deixar la cobla Ciutat de Girona i s’integrà a la
cobla Baix Empordà, on finalitzà la seva activitat musical. Ha estat considerat
el millor i més carismàtic fiscornaire de la seva època.
Enric Vilà Armengol (1911-2007)
Fill de Calonge, va aprendre les
primeres lliçons musicals del seu pare, el qual era instrumentista de cornetí i
director de la cobla La Principal de Calonge, i posteriorment fou alumne del músic i
prolífic compositor palamosí Josep Casanovas (Paixero). Als 13 anys ingressà com
a instrumentista de fiscorn a la cobla La Principal de Calonge, i a principis dels anys trenta, a la
Guixolenca, de Sant Feliu de Guixols i a La Lira, de Palamós. L’any 1943, juntament amb bons
instrumentistes com Ricard Viladesau, Martirià Font, Joaquim Juanmiquel, Jaume
Sabaté, i altres, va ser fundador de la cobla-orquestra Caravana, on va destacar com a eminent
fiscornaire, especialment amb sardanes
obligades de fiscorn, trompeta i tenora, tenora i fiscorn i dos fiscorns.
L’any 1956 va ingressar als
Montgrins on seguí brillant amb les
seves excel-lents interpretacions fins que l’any 1964 ho va haver de
deixar per motius de salut. Després de
formar un conjunt musical on tocava la guitarra, l’any 1974 ingressà a la cobla
Baix Empordà, de Palamós, formant
parella de fiscorns amb Joaquim Ferrer durant cinc anys fins que l’any 1980 va
passar a la cobla Foment de la Sardana,
de Torroella de Montgrí, on estigué fins al 1989, quan deixà definitivament la
interpretació.
A més d’haver estat un excel-lent
fiscornaire, va compondre una seixanta de
sardanes, algunes de les quals han esdevingut molt populars, com “Cap d’Estopa” (obligada de dos fiscorns) i “l’Aplec de L’Escala”, i també fou un prolífic articulista de temes
sardanistes col-laborant en revistes i publicacions diverses.
Josep Riumalló Salagran (1941)
Nascut a Arbúcies en plena
postguerra, va rebre les primeres
lliçons de solfeig, trombó de vares i fiscorn del seu oncle Francesc Riumalló, conegut
compositor que va arribar a escriure una cinquantena de sardanes, algunes de les quals se segueixen programant sovint en ballades i aplecs, com “L’aplec”, “Rocaprevera” i altres. Després d’aquest primer aprenentatge va seguir
ampliant els estudis de fiscorn durant dos anys amb Miquel Tudela i de
trombó de vares amb Josep Nadal, que posteriorment amplià amb Miquel Badia, amb
qui perfeccionà el domini de l’instrument mentre formava part de la
cobla-orquestra Maravella.
A catorze anys, en acabar l’escola, considerant que la feina de músic no era prou
segura, havia après l’ofici de planxista
en un taller d’Arbúcies que en el futur també li va servir per reparar
instruments musicals.
L’any 1956, amb quinze anys, entrà a la cobla - orquestra Catalunya, de
Bordils, on coincidí amb el seu germà Salvador Riumalló, Jaume Cristau, Josep
Cassú, Pere Cortada, Lluís Subiranas, Josep Quer, Carles Varela, i altres joves
instrumentistes, els quals formaren una bona cobla. L’any 1961 va canviar de conjunt i entrà a formar part de
l’orquestra de ball Francisco Mas, de Vidreres.
Després de fer el servei militar,
va estar una temporada sense tocar fins que l’any 1967 entrà a la cobla-orquestra
Girona, on estigué dos anys. El 1969 li arribà la proposta d’entrar als Montgrins, on es retrobaria
novament amb el seu amic Josep Cassú. Quatre anys més tard es va incorporar a la cobla-orquestra
Maravella, que era un dels somnis dels músics d’orquestra d’aquella època, on hi va romandre fins al 1975, quan va tenir
l’oportunitat d’entrar a La Principal de La Bisbal per substituir com a primer
fiscornaire al mític Josep Puig “Moreno”, al costat de Conrad Saló com a segon
fiscorn, on va estar durant vint-i-vuit anys,
fins que l’any 2003 li arribà la jubilació.
És considerat un dels millors
instrumentistes de fiscorn de totes les èpoques, destacant per la nitidesa del so i la perfecció en els
matisos. Durant la seva llarga estada a
La Principal de La Bisbal, els sardanistes van poder gaudir sovint de les seves
excel-lents interpretacions de sardanes obligades de fiscorn, de molt difícil
execució, com “Rossinyol”, “Búfalo
Bill”, “El Bruel de Pals”, “La Tertúlia”, “Cap d’Estopa”, etc.
Segons fiscorns
A més dels ja esmentats Conrad Saló i Josep Cassú, que interpretaren el segon fiscorn de La Principal de La Bisbal al mateix temps que, en diferents etapes, foren directors de la mateixa cobla i destacats compositors de sardanes, també cal esmentar la figura de Pere Fontàs, el qual també sent segon fiscorn, fou director de La Selvatana durant vint anys i compositor de sardanes, algunes de les quals molt populars.
__________________________________________________________________
Bibliografia: Els
instruments de cobla i els seus executants, D’Eugeni Molero; La sardana a Catalunya, d’Aureli Capmany; Diccionari de cobles, de Jordi Puerto; Revista SOM, números 22 - 82 – 224; La Principal de La Bisbal, d’Eugeni Molero; La sardana, el fet musical, de Josep Mainar, Salvador Casanova,
Isidre Molas i Lluís Moreno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada