Ordre alfabètic
3/4 de 100 (2016) – Compositor: Enric Ortí
Dedicada als 75 concursos de colles sardanistes de Manlleu. En els llargs, destaca la melodia per tenores i tibles, que és substituïda pel metall i el salt de tota la cobla.
50 Anys de passió (2007) –
Compositor: René Picamal
Dedicada al Foment de la sardana de Ceret en commemoració del seu 50è aniversari. Inici de curts amb un finíssim tema de tenora, respost pel tible, que torna amb tota la cobla. En els llargs, destaca la melodia de tenora, resposta pel tible, i segueix amb tota la formació. Després d’uns compassos de flabiol, arriba el salt amb el tema central.
A L'amic Saumoy (2020) – Compositor: Joan Lluís Moraleda
Curts intensos i obstinats de tota la cobla, amb alternança
de fusta i metall, fins a trobar-se. Destaca l’Inici de llargs amb el metall i la melodia de tenora amb el tema central.
A
la Feli (2014) – Compositor: René Picamal
De l’Agrupació Sardanista de Torelló. Composició alegre amb
els curts marcats pel ritme del metall. En els llargs, destaca la melodia de tenora i tible que torna
al salt final.
A
Palmira (1981) – Compositor: Jaume Cristau
Dedicada per l’autor a la persona col·laboradora de la seva
llar en les tasques de la família, amb
motiu del seu casament. En els llargs, destaca la malenconiosa melodia de la tenora,
que és el tema central, l i es repeteix al salt.
Aigua
xelida (1963) – Compositor: Ricard Viladesau
El títol correspon a la cala de Palafruguell
que porta aquest nom. En els llargs, destaca la
melodia en la qual s’alternen el
tenor i el tible. Alegre i festiva, Molt programada i clàssica dels aplecs.
Aimada
Joaquima (1922) – Compositor: Domènec Moner
Amb quinze anys, l’autor
la va escriure i dedicar a la seva mare.
En els curts, destaca el tema espontani de tibles amb diàleg amb la tenora. En
els llargs, el cant de la tenora, el
tema dels tibles i el melòdic salt.
Aires
Amerencs (1986) – Compositor: Pere Fontàs
Dedicada per l’autor a
la població d’Amer, on ell havia nascut.
Comencen els curts amb tota la cobla fins el tema de la
tenora, que torna a la melodia
dels llargs, abans del picat alegre dels tibles, repetit al tutti final.
Alba
(1946) – Compositor: Jaume Roca Delpech
Excepcional sardana que combina la tècnica musical amb la
popularitat. Destaquen el ritme dels curts, la melodia de la tenora als llargs
i la introducció que hi ha abans d’un
fantàstic salt. Molt balladora.
Alegroia (1923) – Compositor:
Domènec Moner
Va ser la primera sardana feta totalment per l’autor.
Estrenada a l’aplec de l’ermita de Sant Quirze de Lloret de Mar. Destaca la melodia de la tenora i les tonalitats de
la fusta i el metall. Alegre i molt interpretada.
Amics
Genisencs (1954) – Compositor: Joaquim Serra
Dedicada a la Cobla
Genisenca. En els curts, després del tema dels tibles amb acompanyament de les
trompetes, entra el tema dels fiscorns i la tenora. En els llargs, destaca la
malenconiosa melodia de la tenora amb un tema que, després dels fiscorns i de la
fusta, torna al salt.
Anys d-il-lusió (1994) – Compositor: Marcel Artiaga
En el 25è aniversari de l’Agrupació
Sardanista de Cardedeu. Inici de curts contundent i moviments ascendents de
pròleg al tema central dels llargs que apareix alternat amb passatges pont:
primer amb tenora, després amb metalls a veus i al final amb tutti potent.
Aura
del Tura (1976) – Compositor: Conrad Saló
Dedicada a la festa major d'Olot. Durant
gairebé tota la sardana, el metall acompanya els cants de les tenores i tibles
donant-los un to festiu i alegre que augmenta en el salt.
Avant Sabadell (1973) –
Compositor: Conrad Saló
Dedicada a l’ACF Sabadell Sardanista. En els curts,
destaca la melodia iniciada per la tenora.
En els llargs, nova melodia de tenora fins a l’inici del tema de la fusta que
torna al salt.
Bella
Pilar (1962) – Compositor: Josep Saderra
Alegre Inici de curts per la fusta, amb acompanyament del
metall, fins a l’entrada del cant de tenora. En els llargs, destaca la melodia
de la tenora i el diàleg amb els tibles, i el tema engrescador del metall que
torna al salt fort per tota la cobla.
Besaluenca
(?) – Compositor: Bartomeu Vallmajó
Dedicada per l’autor al seu poble natal, Besalú, on cursà els
seus primers estudis musicals. Destaca en els
curts el fort ritme que li dóna
el metall i en els llargs la fresca
melodia de tenor i tible que, amb una breu intervenció del metall, segueix amb un picat, sense
estridències, fins al salt fort.
Blanca
Espurna (1997) – Compositor: Jordi Paulí
A la colla sardanista
de Sitges que du aquest nom. Curts alegres per la fusta, amb intervenció dels
fiscorns al final. En els llargs, destaca la melodia de tenora i tible,
l’alegre intervenció dels fiscorns i el salt final per tota la cobla, amb el
tema central.
Blanes
festiu (1947) – Compositor: Josep M.
Albertí
Dedicada per l’autor a la seva vila nadiua. S’inicien els
curts alegres per tota la cobla, segueix un tema de la tenora i finalitzen amb
el tema inicial. En els llargs, destaca la inspirada melodia de la tenora i el
picat dels tibles, amb un tema que torna al salt final.
Calella
Ciutat Pubilla (1996) – Compositor: Joan Manén
Sardana del pubillatge de Calella. En els curts, després de
l’inici per la fusta, destaca el tible. En els llargs, després dels tibles,
s’inicia la melodia de la tenora amb el tema central (al qual s’afegeix la
resta de la fusta), que torna al salt.
Camprodon
(1922) – Compositor: Joan Manén
Dedicada aaquesta
població. Curts amb un tema de la
fusta respost pel metall, seguit d’una fina melodia. En els llargs, destaca el
cant de tenora i el tema de la fusta
respost pel metall.
Cantant
l’amor (?) – Compositor: Josep Vicens “Xaxu”
Inici amb contundència del metall, respost per la fusta, i
protagonisme de la tenora. En els llargs, destaquen el cant de la tenora amb
diàleg amb el tible, i la intervenció del metall.
Cap
de Creus (1946) – Compositor: Rafel Cabrisas
El títol correspon al cap més entrat al mar del litoral
català, a l’extrem nord de la Costa Brava. Els curts alegres semblen donar una
benvinguda. En els llargs, destaca la melodia de la tenora amb un tema que
torna al salt.
Catalanitat
(1911) – Compositor: Vicens Bou
Una de les primeres sardanes de Vicenç Bou,
considerat el compositor de sardanes més popular. Als llargs destaca la malenconiosa melodia de tenora i el picat dels tibles
que es repeteix al salt.
Ceretana
(1972) – Compositor: Manuel S. Puigferrer
Es va estrenar a Ceret en els actes del
centenari del pianista Déodat de
Severac. En els curts es percep l’esperit romàntic d’aquesta sardana. En els
llargs, destaca la melodia de la
tenora, que precedeix el finíssim salt
fins arribar al fort final.
Colla
Montgrí (1992) – Compositor: Carles Rovira
Dedicada per l’autor a la colla i l’Esbart
Montgrí de Torroella de Montgrí. Alegre i balladora, hi destaca la bonica
melodia dels llargs i la intervenció dels fiscorns.
Colla Violetes del Bosc (1978) – Compositor:
Manuel S. Puigferrer
Dedicada a la coneguda colla sardanista que du aquest nom.
Inici dels curts amb solemnitat, seguit del cant de tenora. En els llargs,
destaca la melodia de la tenora, a la que respon el tible, i el tema airós del
metall que torna al salt (Manuel S.
Puigferrer).
Colla Xiroia (1999) – Compositor: Josep Clavé
A la colla sardanista amb aquest nom. En els curts, destaca
l’Inici pels tibles amb resposta de la tenora. En els s llargs, la melodia de
la tenora amb resposta del tible, el “solo” de tenora, i els tibles amb un tema
que torna al salt.
Dansaires al vent (1983) – Compositor: Albert Taulé
Dedicada a promoció de petits dansaires de l’ACF Sabadell Sardanista. Melòdica, amb passatges alegres durant tota la sardana.
De
bat a bat (1957) – Compositor: Agustí Borgunyó
Escrita a
Nova York, va ser estrenada per
la cobla Montgrins en un concert al Palau de la Música. En els llargs, destaca
el passatge de la tenora i els compassos previs al bonic salt.
De puntetes (1955) – Compositor: Agustí
Borgunyó
Inici de curts amb
fermesa per tota la cobla, intervenen els tibles i segueixen les tenores acompanyades del metall. En els
llargs, destaca el diàleg entre el metall i els tibles, fins a la incorporació
de la tenora, amb un tema que torna al salt per tota la cobla.
Del moll a l’arbreda (2006) – Compositor:
Josep Cassú
Dedicada a Palamós. Als llargs hi
destaca l’alternança d’alegres melodies
entre la fusta i el metall fins a l’entrada del salt. Sardana alegre
molt interpretada arreu.
Destapem els 60 (2005) – Compositor: Joan Jordi
Beumala
Dedicada al 60è aniversari del Foment Sardanista de Sant
Sadurní de Noia. Va ser nominada “Sardana de l’any 2005”. Curts alegres. En els llargs destaca
l’alegre cant de tenora amb el qual respon el tible, intervé el metall
amb molt ritme fins a l’arribada del salt. Molt alegre i balladora.
Dilecte
mestre (1980) – Compositor: Josep Cassú
Dedicada a Conrad Saló. Curts amb la fusta a l’uníson i el metall de fons. En
els llargs destaca la melodia de la tenora, l’alegre tema del metall i la
solemnitat del salt.
El
canó de Palamós ((2007) – Compositor: Joan Lázaro
Famós canó del segle XVIII, ubicat en aquesta població. Inici
de curts alegres per tota la cobla, fins al tema de la tenora amb resposta dels
tibles. En els llargs, destaca la tenora i el tema engrescador del metall i
dels tibles, fins a l’arribada del salt fort.
El
pantà de la Xuriguera (1934) – Compositor: Ramon Serrat
Dedicada al
pantà de Terrassa que duia aquest nom. En els llargs destaca la melodia dels tibles, que
donen pas a tota la cobla, i la solemne entrada del salt.
El
petit Albert (1935) – Compositor: Joaquim Serra
Dedicada al nen Albert Garriga, fill de Joan Garriga, locutor
i company de treball de l’autor a Ràdio Associació de Catalunya. Inici amb el
tema del tible, que torna amb el metall
i segueix amb tota la cobla. En els
llargs, destaca el tema alegre de tenora
i tible, que repeteixen els fiscorns, i
que torna en el salt per tota la cobla.
Els gegants de Castellterçol (1954) –
Compositor: Joaquim Serra
Escrita
a petició de l’Ajuntament de Castellterçol amb motiu de la presentació a
aquesta població del nous gegants,
Griselda i Tallaferro. Amb un tema central de caràcter popular, és una
composició alegre, amb l’elegància i qualitat musical característiques de l’autor.
Els
ocells et canten (1959) – Compositor: Conrad Saló
L’autor la
va escriure a la mort del seu pare Martí Saló, antic
component de La Principal de la Bisbal. Destaca la melodia de tenora amb fragments de la cançó popular El Cant dels Ocells que es va repetint incorporant els altres
instruments fins al salt fort final.
Emília
(1946) – Compositor: Bartomeu Vallmajó
Composició
de l’autor amb col·laboració d’Antoni Lloret, de Barcelona. En els curts
destaca l’inici per tota la cobla, els compassos de tenora i el final pels
fiscorns. En els llargs, el cant de tenora, al qual responen els tibles, i el
picat dels tibles amb un tema que torna al salt.
En
Recordança a l’amic (1997) – Compositor Josep Cassú
A la memòria de Joan
Saqués, treballador de la cultura catalana. En els curts, intervenen el metall
i la fusta fins al “solo” de tenora. En els llargs, destaca un emotiu cant de
tenora, fins a l’entrada dels tibles amb diàleg amb tenors, amb un tema que
torna al salt.
Entre
Sabadell i Calella (2011) – Compositor: Maria Mercè Navarro
A Àngel Muñoz, de la
colla Sabadell. S’Inicien els curts per la tenora, arriba el cant del tible i
intervé tota la cobla amb el tema inicial. En els llargs, destaca la melodia de
tenora amb diàleg amb el tible, l’entrada dels fiscorns i
el salt amb el tema central.
Essència
d’aplec (2006) – Compositor: Enric Ortí
Dedicada
per l’autor a l’Agrupació Sardanista de
Santa Perpètua de la Mogoda S’inicien els curts amb un passatge del tible. En els llargs destaca la
melodia de la tenora i els compassos del metall previs al salt. Va guanyar el
primer premi del certamen “La sardana de l’any 2017”.
Festamajonera
(1925) - Compositor: Vicens Bou
Inspirada en la cercavila que fan els
gegants per la festa major de Torroella
de Montgrí. Destaca el cant malenconiós
dels llargs que no pot
passar per alt. Havia estat molt interpretada en aplecs i, per la seva
popularitat, va ser cantada i gravada
per la cantant Salomé.
Festeig (1964) – Compositor:
Ricard Viladesau
Aquesta sardana està dedicada per l’autor a la seva filla
Maria Rosa en complir 19 anys. Curts solemnes, als llargs destaca la melodia de
la tenora a l’inici i l’alegre picat
engrescador que es repeteix al salt fort. Ha estat molt popular i és de les que
fan gaudir als balladors.
Festiva
(1987) – Compositor: Jordi León
Premiada en el concurs musical de Ceret. En els curts, destaca l’inici per tota la cobla amb
resposta dels tibles, i el solo de la tenora. En els llargs, la melodia alegre
de les tenores amb diàleg amb els tibles, el protagonisme del flabiol i
el salt final amb el tema central.
Gelosa
(1950) – Compositor: Manuel S. Puigferrer
Compromesa per a tota la cobla. Curts amb molta intensitat fins que arriba el protagonisme de la tenora. En els llargs,
destaca de nou la tenora, la contundència de la cobla i el tutti
final del salt.
Germanor
Montserratina (1948) – Compositor: Carles Rovira
Dedicada a Dolors Català i Sobré. Curts per tota la cobla. En
els llargs destaca l’inici pels fiscorns, la melodia de la tenora amb
acompanyament del metall, i el tema dels tibles, que torna al salt per tota la
cobla. Sardana molt alegre, en la línia de l’autor.
Gresca
pirata (2009) – Compositor: Xavier Piñol
Nom de la festa pirata de Premià de Mar rememorant la invasió
de pirates a la població durant els
segles XVI al XVIII. Curts amb ritme molt marcat. En els llargs, destaca el
diàleg entre tenora i tible i el protagonisme del metall abans del salt fort
final.
Iris(?)
– Compositor: Jaume Roca Delpech
Dedicada a
la cobla Iris de Salt de la qual l’autor en va ser instrumentista. Inici de
curts alegres per tota la cobla fins a la intervenció de tenora i tible, seguit del metall. Als llargs, destaca la intervenció de
la tenora i el tible, i l’entrada del metall amb un tema que torna al salt final.
Joiosa
(1966) – Compositor: Fèlix Martínez Comín
En els curts, destaca el tema inicial de la fusta, amb ritme molt marcat acompanyat de metall
amb un altre tema, i el final amb la
tenora. En els llargs, aviat arriba l’alegre melodia de la tenora, amb el
tema que, després d’intervenir el metall
i el tible, torna al salt.
L’amic Jaume (2013) – Compositor: Josep Coll Ferreando
A Jaume Torrent, del restaurant Quel, de Foix. En els curts,
després de l’inici alegre per tota la cobla, s’estableix un diàleg entre tenora
i tible. En els llargs, destaca el diàleg de tenores i tibles amb el tema central,
que torna amb el metall i al salt final. Molt engrescadora i balladora.
L’amic
Vicenç (1999) - Compositor: Marcel
Artiaga
Dedicada a Vicenç Salvador, sardanista de Canyamars. En els
curts pren protagonisme el tible. En els llargs, destaca la melodia de la
tenora amb un tema que, després de la intervenció de les trompetes i uns
compassos de la fusta, torna a sortir al salt final.
L’Aplec
de l’amor (1978) – Compositor: Ricard Viladesau
Estrenada a l’aplec de Cardedeu. Curts per tota la cobla
marcant el ritme amb intensitat, fins que arriba el protagonisme de la tenora.
En els llargs, destaca la malenconiosa
melodia de la tenora seguida del picat dels tibles amb un tema que torna al salt.
L’Aplec de Sabadell
(1969) – Compositor: Josep Auferil
Es va estrenar el dia de l’aplec al bosc de Can Deu. En els
curts ja intervé tota la cobla i finalitzen amb el flabiol. En els llargs,
destaca la popular melodia dels instruments de fusta i el salt amb tota la
cobla. Ha tingut molt èxit en els aplecs. A Sabadell es considera l’himne de
l’aplec.
L’aplec
del Vinyet (1922) – Compositor: Antoni Català
Dedicada a l’ermita del Vinyet, on es va fer
el primer aplec de la sardana a Sitges. Destaca en els llargs l'inici pels fiscorns i la melodia de la tenora, repetida al salt.
L’esperxador
de somnis (2019) - Compositor: Enric
Ortí
Curts alegres per la fusta i un tema del metall. En els
llargs, destaca el tema de tenora i tible seguit de la intervenció alegre del metall. S’inicia el salt amb el tema
central de la fusta.
La colla dels tretze (1989) - Compositor:
Carles Rovira
Nom d’un grup de sardanistes que anava sovint a ballades i aplecs del qual formava part el sabadellenc Ramon Prat, amic de Carles Rovira, als quals va dedicar aquesta alegre sardana. Als llargs destaca la bonica melodia de la fusta i la intervenció dels fiscorns.
La coquessa (1947) – Compositor: Josep Maria
Tarridas
El títol es refereix a les cuineres que feien els àpats de
les cases senyorials en dies de festa. Inici de curts pel metall, intervenció
de la fusta, i solo de tenora. En els llargs, destaca la melodia de la tenora,
amb diàleg amb el tible, i el tutti final amb el mateix tema.
La Festa de Sant Feliu (1974) – Compositor:
Narcís Paulís
El títol correspon a
la festa major que se celebra per
la Pasqua Granada a Sant Feliu de
Pallarols. Sardana amb la qualitat i harmonització habitual de l’autor, hi destaca
la melodia de caràcter popular dels llargs que torna al salt amb tota la cobla.
La
festa dels nois alegres (1980) – Compositor: Conrad Saló
Dedicada a la coral de Sant Hilari Sacalm que antigament duia
aquest nom. En els curts, destaca la melodia de la tenora amb resposta dels
tibles. En els llargs, els fiscorns inicien diàleg amb la tenora fins que la
fusta inicia el salt amb un tema nou.
La
font de l’Albera (1922) – Compositor: Enric Morera
Sardana coral
que Enric Morera va compondre per a una
obra teatral de J. Sebastià Pons que es desenvolupa a la serra de
L’Albera. Als llargs, destaca l’alegre
tonada popular dels tibles, acompanyats del metall, que es repeteix al salt amb
les tenores.
La
gracieta de Rocaters (1932) – Compositor: Ramon Serrat
A una casa pairal de la població d’Ogassa. En els curts,
destaca el tema de la tenora amb acompanyament dels tibles, fins a l’entrada
del metall. En els llargs, la melodia de les tenores, amb un tema que, després
dels fiscorns amb el tema dels curts, torna al salt final.
La
plaça del paraigües (2008) – Compositor: Carles Santiago
En la proclamació de Sant Climent del Llobregat, Ciutat
Pubilla de la sardana. El títol és el d’un indret d’aquesta població. En els
curts, destaca la tenora i la intervenció dels tibles. En els llargs, la
melodia de tenora, i el diàleg entre el metall i la fusta, fins a l’inici del
salt.
La
roca del cargol (1945) – Compositor: Josep Vicens “Xaxu”
El títol correspon a la famosa roca que hi ha a la cala de
l’Escala amb aquest nom. Descriu la
calma de la mar i la fúria de les onades que la copegen quan hi ha temporal. Destaca la melodia dels llargs amb aire mariner,
fresc i alegre.
La roca foradada (2016) - Compositor: Alfred Abad
Dedicada a l'Agrupació Sardanista l'Antina
de Torredembarra. El títol és el nom d'una cova que hi ha en aquesta població.
Els curts són alegres, amb un cant que es passen la canya i el metall. En els llargs,
destaca la melodia malenconiosa de la tenora amb resposta del tible.
La
verge del far (?) - Compositor: Lluís Cotxo
El títol es refereix a
la verge del santuari situat al cingle del Far, a Susqueda, on se celebra el
tradicional aplec. Inici de curts molt alegre fins que s’inicia el cant de
tenora. En els llargs, destaca el finíssim cant del tible i el diàleg de fiscorn i tenora.
Llaminera
(1945) – Compositor: Josep Blanch Reynalt
En els curts, solemnitat pels tibles i tenors que repeteixen els fiscorns.
En els llargs entren els tibles i destaca l’expressiva
melodia del tenor i el salt fresc
i alegre.
Maranna
(2014) – Compositor: Lluís Alcalà
Dedicada per l’autor a la seva mare. En els curts, trompetes
i trombó inicien un tema que segueix fins
el final mentre la tenora inicia la intervenció de la fusta. En els llargs,
destaca el diàleg de tible i tenora, fins a trobar-se. El metall inicia un tema alegre, respost pel
segon tenor i el segon tible que torna al salt per la fusta.
Maria
Teresa (1975) – Compositor: Josep Maria Bernat
Dedicada a qui va ser pubilla de la sardana,
Maria Teresa Farrés i Amenós. Solemnitat en els curts. En els llargs, destaca
la melodia de tenora, repetida al salt. Va guanyar el primer premi del concurs “La sardana de l’any”.
Mariona
(1950) – Compositor: Manuel S. Puigferrer
A Mariona Juncà Bonal. Inici alegre de la fusta amb resposta
de les trompetes, fins que la tenora pren el protagonisme. En els llargs,
s’estableix diàleg entre tenora i resta de la fusta; segueix el picat dels tibles, els fiscorns, i entren
les trompetes amb el tema que torna al salt.
Matins
de sardana (1994) – Compositor: Jordi Molina
Escrita en commemoració del desè aniversari
del programa radiofònic “Rotllana Oberta”. Destaca la bonica melodia
de la tenora en els llargs.
Mediterràniament
(2016) – Compositor: Lluís Alcalà
Dedicada a la cobla Mediterrània. En els curts, destaca el
contundent inici per tota la cobla i el solo del flabiol. S’inicien els llargs
amb el tible, segueix la melodia de la tenora amb intervenció de la resta de cobla,
i arriba el tema alegre en preparació del salt fort final.
Melangia (1928) – Compositor: Josep Maria
Tarridas
Coneguda sardana que tot i la seva
antiguitat s’interpreta sovint. En els
llargs destaca l'expressiu cant de tenores i l'alegre intervenció dels
tibles, que preparen el salt.
Memòries compartides (2016)
– Compositor: Enric Ortí
Dedicada a Joan Ferrer i Teresa Pujol. Inici pel trombó,
seguit de trompetes i fiscorns, i el
tema de la fusta. En els llargs, destaca el passatge del tenor i tibles, seguit del metall, la melodia iniciada pels tibles,
i el salt.
Mont
Olivet (1963) – Compositor: Narcís Paulís
Dedicada a Olot i a la seva gent. El títol
correspon a un dels barris d'aquesta població. La sardana està integrada per motius musicals de la
comparsa folklòrica d’Olot.
No
estiguis trista (?) – Compositor: Josep Ventura “Pep Ventura”
La partitura d’aquesta antiga sardana es va
trobar a la Biblioteca del Palau de Peralada i constava de pocs compassos.
Lluís Albert en va fer la nova versió llarga, que és la que s’interpreta.
Noves
Arrels (1982) – Compositor: Albert Taulé
A la colla sardanista de Sabadell que duia aquest nom. Inici
de curts per la tenora, amb un tema al qual s’integra tota la fusta, fins als
cinc darrers compassos de tenora. En els llargs, destaca l’inici pel metall, la
melodia de tenora i el tema dels tibles, que torna al salt.
Oca
amb naps (1955) – Compositor: Ricard Viladesau
Per fer aquesta sardana l’autor es va
inspirar en un bon menjar en el qual hi havia com a
ingredients “oca” i “naps”. Sardana
festiva i alegre, obligada per tenora i
tible, és molt balladora i una
de les clàssiques en els aplecs.
Or
per Sabadell (2012) – Compositor: Joan Jordi Beumala
Dedicada a Sabadell Sardanista pel 50è aplec
de Sabadell. En els llargs destaca la melodia de la tenora, el cant dels tibles
i l'acompanyament del metall. Alegre i saltadora.
Palamós,
ciutat pubilla (2004) – Compositor: Ricard Viladesau
En proclamar-se “Ciutat pubilla de la sardana”. Va guanyar el
certamen “Sardana de l’Any”. Curts iniciats pel tible i, més endavant, alegre
cant de tenora. En els llargs, destaca la melodia de tible i tenora, el metall i el picat dels tibles, amb
un tema que torna al salt.
Per
un mateix camí (1989) – Compositor: Jordi Molina
Dedicada a la comissió organitzadora de l’aplec d’Arenys de Mar. Curts amb un tema alegre acompanyat
pel metall, al final hi ha l’afegit d’uns compassos de la tenora. En els llargs, destaca la malenconiosa a melodia de la tenora
que repeteix al salt fort amb tota la
cobla.
Pluja
de febrer (1981) – Compositor: Eduard Martí Teixidor
Per la combinació entre fusta i metall, els curts recorden la
caiguda de gotes d’aigua de la pluja. En els llargs, destaca el tema de la
tenora i de tota la fusta, que torna al salt.
Poncellina (1911) – Compositor: Josep Saderra
En començar els curts ja s'intueix que és una sardana alegre i amb molt ritme.
Destaca la melodia dels llargs, que aviat dóna pas al salt. Molt popular,
programada sovint en ballades i aplecs.
En la línia de l’autor, que deia que la sardana era només més per ballar.
Quan
l’amor neix (?) – Compositor: Narcís Costa
Inici de curts amb intensitat fins al solo de tenora i el
tema del metall. En els llargs, destaca el lirisme del cant de la tenora,
seguit del picat dels tibles amb un tema que torna al salt. Molt popular i programada
sovint en ballades i aplecs.
Rambla Verdaguer (1950) –
Compositor: Bartomeu Vallmajó
El títol correspon al nom del carrer de
Girona per on l’autor passava sovint. Destaca
en els llargs la melodia del tenor i el
tible i el ritme del salt amb tota la cobla.
Rampellada
a les tres taules (1959) – Compositor: Honorat Vilamanyà
Descriu l’ambient de tertúlia
que hi havia a la penya de futbol
“les tres taules” de Mataró, en la qual l’autor també
participava. L’acompanyament del metall a les tenores i tibles li dóna
un caire molt engrescador. Compromesa per tota la cobla.
Regal de reis (1959) – Compositor: Martirià Font
Durant la nit de reis va néixer la filla de l’autor, que se n’assabentà
l’endemà mentre actuava amb Els Montgrins a Cassà de La Selva. De lluïment per
tota cobla i molt engrescadora.
Renyines
d’enamorats (1935) – Compositor: Josep Blanch Reynalt
En els curts, destaca el cant de tenora. En els llargs,
l’inici pels fiscorns i la melodia de
tenora acompanyada pels fiscorns, amb el tema central, que torna al salt
final.
Ressonàncies
(2018) - Compositor: Jordi León
Dedicada al 50è concert de Sant Esteve de l’ACF Sabadell
Sardanista. Inici de curts pel metall amb un tema que torna amb la fusta.
Intervenen els fiscorns amb resposta dels tibles; les trompetes amb resposta
dels tenors; uns compassos de flabiol, i torna el tema inicial. En els llargs,
destaca la llarga melodia de tenora i
els temes del metall i de la fusta que tornen al tutti final.
Rosa
de Sant Jordi (1971) – Compositor: Fèlix Martínez Comín
En el 25è aniversari de la colla Violetes
del Bosc, l’autor la va dedicar a la colla del mateix grup que duia per nom
“Rosa de Sant Jordi”. Curts solemnes, en
els llargs destaca la melodia de la tenora que torna culminant el salt amb tota
la cobla. Alegre i espontània.
Roses
de Tardor (1978) – Compositor: Fèlix Martínez Comín
Sardana alegre dedicada a la colla “Roses de Tardor”de
Barcelona. Als llargs destaca la melodia de la tenora que, després d’uns
compassos del metall, torna al salt amb
tota la cobla. Guanyadora del
primer premi del concurs
musical Joaquim Serra.
Santa
Pau (1945) – Compositor: Josep Saderra
Dedicada a la població de La Garrotxa que du aquest nom. Va
tenir molt èxit (durant l’estiu del 1946 fou interpretada més de 700 vegades). Curts alegres i en els llargs, la melodia dels instruments de fusta dóna pas al metall amb un cant que serà el motiu del salt amb tenores i
tibles.
Sardanes
al Casino (1960) – Compositor: Martirià Font
Dedicada a l’Agrupació Sardanista de l’Hospitalet del
Llobregat. Després d’uns curts molt alegres, s’inicien els llargs amb el metall
fins que, al compàs 13, entra la fusta amb un tema molt alegre que, amb
intervencions del metall, torna amb força fins al salt fort.
Sempre
a cent (2003) – Compositor: Carles Rovira
Sardana molt alegre en la qual destaca en els llargs el
diàleg entre tenora i tible, fins a retrobar-se, seguit d’un nou tema del
metall, fins al salt.
Sitges, la festa (2000) – Compositor: Joan
Jordi Beumala
Els curts s’inicien amb els tibles, s’hi van incorporant trompetes,
tenores i fiscorns, i finalitzen amb un nou tema de la fusta acompanyat del
metall amb el tema inicial. En els llargs, destaca el tema popular de tenores i
tibles, l’entrada del metall i el salt amb el tema central.
Som’hi que s’acaba (2015) -- Compositor:
Enric Ortí
Expressió de Ricardo Jara en animar la gent a ballar
sardanes. Curts per tota la cobla amb intensitat fins a un solo de la tenora.
En els llargs, destaquen la melodia de la tenora, la intervenció de tota la
cobla, i els tibles amb un tema que torna al salt.
Tamborinada
(1996) – Compositor: Carles Sagarra
Dedicada
al Grup Sardanista Tamborí de Sant Pere de Ribes. Sardana compromesa per
tota la cobla. En els llargs, després del solo del flabiol, entren els tibles i
tenores que posteriorment donen pas al
metall fins que arriba un salt alegre i festiu. Molt programada en els aplecs.
Tossa
Bonica (1951) – Compositor: Francesc Mas Ros
Una de les primeres de l’autor, alegre i
desenfadada. Destaca en els llargs la
melodia del tenor i el ritme del salt. Ha esdevingut molt popular, cantada i
gravada per la cantant Montserrat
Alavedra. Molt valorada pels habitants
de Tossa.
Verdú a Sant Pere Claver (1954) - Compositor: Josep Coll Lligora
L’autor va ser un dels millors intèrprets de tenora de tots els temps. Escrita en recordança a aquesta població de la comarca de l’Urgell on l’any 1580 nasqué el sant esmentat en el títol. En els llargs, destaquen el cant de la tenora i la intervenció del fiscorn.
Vilanova
de la Muga (1955) – Compositor: Rossend Palmada
El títol correspon al poble de l’Alt Empordà que dur aquest mateix nom. En els llargs destaca l’alegre melodia que dóna pas
al salt picat. Molt programada en aplecs i ballades.
Visca
la pepa (1959) - Compositor: Ramon Vilà
Ferrer
Alegre i festiva., En els curts, destaca la fusta amb un solo
de tenora, i en els llargs el diàleg de
tenora i tible, amb intervenció del metall, amb un tema que torna al salt
(Ramon Vilà Ferrer).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada