Ordre Alfabètic
A mitja hora de la Cerdanya (1960) –
Compositor: Heribert Segalà
Amb temes populars, l’autor evoca el bon record per unes persones i unes contrades determinades del Pirineu. Curts molt alegres. Als llargs, destaca la melodia de la tenora, el picat de la fusta i la intervenció del metall, fins a l’arribada del salt fort.
Amics de Sarrià (1978) – Compositor: Conrad
Saló
A l’Agrupació Sardanista del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià. En els curts, després de l’inici pels fiscorns, entren els tibles amb el tema central que torna amb el metall i la fusta. S’inicien els llargs amb la tenora i resposta dels fiscorns, i segueix la melodia de la tenora amb el tema central que torna al salt.
Aquitània
(1976) – Composaitor: Heribert Segalà
El nom correspon al de l’antiga regió administrativa d’Occitània relacionada amb els comtats catalans durant els segles VIII i IX. Alegre des de l’inici, destaca el protagonisme del tible com a solista, amb una melodia que alterna amb intervencions de tota la cobla.
Arran de la
mar salada (2018) – Compositor: Lluís Pujals
A l’Agrupació Sardanista de Sant Feliu de Guíxols. Inici per tota la cobla amb intensitat amb un tema que, després de quatre compassos dels tibles, torna al final dels curts. En els llargs, el metall dóna entrada a la intervenció de tenora i tible i segueix la melodia dels tibles. S’inicia la preparació del salt, en el qual tornen els dos temes centrals.
Bona llavor
(1978) – Compositor: Conrad Saló
A Josep Maria Soler, director de La Pral. de La Principal de la Bisbal durant vint anys. En els curts, destaca el diàleg entre tibles i tenora. Als llargs, el finíssim cant del tible i la melodia del diàleg entre tible i tenora fins a retrobar-se. Entra el metall amb el tema que torna al tutti final.
Cançons que
tornen (1925) – Compositor: Josep Vicens “Xaxu”
Inici de curts
pel metall, que segueix amb el
protagonisme de la tenora amb un tema
que torna en els darrers compassos. En
els llargs, destaca l’alegre melodia de
les tenores amb el tema dels curts, la intervenció del tible i el salt amb el
tema central.
Cantant la
festa (1927) – Compositor: Artur Rimbau
Una de les més populars de l’autor. Des de l’inici, destaquen dos motius: un obstinat, de tibles, segon tenor i trompetes, i un altre melòdic dels fiscorns. En els llargs, la fresca melodia de les tenores i l’alegre “picat” dels tibles, que dóna entrada al cant festiu del salt.
Cardona
Canta (?) – Compositor: Jaume Ventura Tort
Dedicada a aquesta històrica població del Bages. Sardana fresca, de caràcter popular, als curts destaca la interpretació del metall i als llargs la melodia de tenora i el picat del salt.
Castellar
Vell (1980) – Carles Rovira
El títol correspon al bonic paratge que hi ha amb aquest nom a Castellar del Vallès . Es va estrenar amb motiu del primer aplec d’aquesta població. Solemnitat en els curts, als llargs destaca la bonica melodia de la fusta que torna al salt amb tota la cobla.
Collserola
(1929) – Agustí Borgunyó
Dedicada
a la muntanya barcelonina que porta aquest nom. Destaca la descriptiva melodia
als llargs que torna al salt. Excel·lent sardana que tot i la seva antiguitat
s’interpreta sovint.
El barri de
Sant Ponç (1959) – Agustí Borgunyó
Nom de la barriada de Girona amb aquest nom. Inici dels curts pels fiscorns amb un tema insistent que s’alterna amb el contrast del so agut de la melodia de la fusta. S’inicien els llargs amb el protagonisme de la tenora fins que arriba la melodia dels tibles amb un tema alegre que torna al salt.
El foc de
Castelló (1874) – Compositor: Antoni Agramont
Descriu els fets d’armes ocorreguts l’any 1874 a Castelló d’Empúries entre liberals i carlins en una tràgica nit en què la gent va haver de fugir de les flames provocades pels incendis. Semblant a una marxa militar de l’època. Compromesa de cobla, hi destaquen les trompetes.
El menut de
casa (1936) – Compositor: Jaume Ventura Tort
La tenora inicia un tema que torna abans del final dels curts per la fusta. En els llargs, la tenora pren el protagonisme amb diàleg amb el tible fins que intervé el metall i arriba el picat amb un tema que torna al salt.
El salt de
la reina (1962) – Compositor: Florenci Mauné
Llegenda que diu que la filla del comte d’Empúries es va llançar per un penya-segat a Sant Pere de Rodes. En els curts destaquen l’inici pel tible i el cant de tenora. En els llargs, la melodia de la tenora i el picat dels tibles amb un tema que torna al salt.
El tu-tut de l’avi ( ?) – Compositor: Ricard
Viladesau
L’autor jugava molt amb el seu petit net que sovint li demanava la seva tenora dient-li “Vull el tu-tut de l’avi”. Inspirat en aquest fet, va compondre una espectacular sardana obligada de tenora que ha estat molt interpretada arreu.
Els de ca la
Gràcia (1963) – Compositor: Florenci Mauné
A
la casa pairal de la família de l’autor, a Vilamacolum. En els curts, destaca
la intensitat inicial per tota la cobla
i el diàleg entre tenora i
tible. En els llargs, el nou diàleg entre tenora i tible, la
intervenció del metall amb un tema que torna al salt, i el cant final de la
tenora.
Els gegants
de Vilanova (1925) – Compositor: Joaquim Serra
Als divuit anys, Joaquim Serra ja mostrava les seves qualitats musicals i aquesta sardana n’és una mostra. En els curts, destaca el tible amb el tema central del ball popular dels gegants de Vilanova que torna als llargs -després del tema del ball de la Moixiganga-, amb la tenora, fins que intervé el tible, i en el salt final per tota la cobla.
Els tres
patufets (1969) – Compositor: Tomàs Gil Membrado
Dedicada a Gori, Quim i Francesc, els tres fills del matrimoni Gregori Gil i Joaquima Vallribera, de la colla Espigues Daurades. Als llargs destaca la melodia popular de la tenora que torna al salt.
Encara me’n
queden (1921) – Compositor: Josep Serra
Des del 1918, Josep Serra no escrivia música. En tornar-hi, aquesta va ser la primera sardana que va compondre amb un malenconiós i expressiu cant de tenora als llargs.
Esclats de
joventut (1919) – Compositor: Vicens Bou
Per la seva sonoritat moresca als curts, es creu, sense estar confirmat, que està dedicada uns joves que anaven a fer el servei militar a l’Àfrica. Als llargs destaca l’emotiu i llarg cant de tenora que no deixa indiferent a ningú.
Estiu a Palamós (2015) – Compositor: Antoni Mas Bou
Estrenada a aquesta
població costanera en ple mes d’agost.
Inici alegre per tota la cobla, amb un tema
que repeteix el metall sol, fins que arriba el cant de tenora. En els
llargs, destaca l’alegre melodia de la
tenora, i el tema del picat que torna al tutti final.
Ginesta
florida (2010) – Compositor: Jordi León
Encàrrec de
Joan Vinyals, de Premià de Mar, en els
vint-i-cinc anys de la floristeria “Flors La Ginesta” i cinquanta anys de la seva esposa, que la regentava.
Curts alegres. En els llargs, hi ha un
bonic tema de tenora respost pel tible, seguit per l’entrada del metall, el flabiol, i el tutti final. Molt alegre.
Joliua
parella (2005) – Compositor: Josep Coll Ferrando
S’estrenà a Caldes de Malavella i està dedicada a Sebastià López i Carme Burch. Inici de curts per tota la cobla fins que arriba el protagonisme de la tenora. En els llargs, destaca el diàleg entre tenora i tible fins al cant alegre del metall amb un tema que torna al tutti final.
Jorn alegre
(1929) – Compositor: Josep Serra
S’inicia amb el tema dels primers compassos de la tenora, que repeteix la fusta, i segueixen quatre compassos de tible. En els llargs, després de l’inici per la fusta amb resposta del metall, arriba la melodia de la tenora amb un tema que torna al salt. Sardana amb brillants sonoritats.
L’Albert i
en Cesc (1976) – Compositor: Conrad Saló
Dedicada als fills d’Albert Batlle Marlés, de Lloret de Mar. Inici dels curts amb els primers compassos del metall i segueix el diàleg entre tible i tenora al qual s’afegeix la resta de la fusta. En els llargs, destaca la melodia de tenora i tible, i el tema de la resta de la formació al començament del salt, que torna al tutti final.
L’amic
absent (1972) – Compositor: Francesc Mas Ros
L’autor era molt popular i assistia
sovint als aplecs on tenia moltes amistats. A la mort d’un dels
amics, amb el qual havia passat moltes estones parlant, va compondre aquesta sardana amb una emotiva melodia de tenora als
llargs.
L’Aplec
(1944) – Compositor: Francesc Riumalló
Dedicada
a l’aplec que se celebrava als afores de la vila d’Arbúcies. Destaca la melodia
de tenores i tibles i el ritme del salt. Ha estat molt interpretada en ballades
i és una de les clàssiques dels
aplecs.
L’Hereu
Maraldes (1922) – Compositor: Ramon Serrat
Nom popular
amb el qual es coneixia Jaume Alsina,
de Sant Joan de les Abadesses, amic de l’autor.
En els curts, destaquen els tibles amb
acompanyament dels fiscorns
i, en els llargs, l’alegre melodia dels
tibles amb un tema que, després del metall,
torna al tutti del salt.
La balada dels cingles (1981) – Compositor:
Josep Maria Bernat
Els curts volen representar el paisatge dels cingles de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà). Als llargs destaca la descriptiva melodia de la tenora, que torna al salt brillant. Primer Premi del Concurs musical del centenari del Banc de Sabadell.
La cardina encara salta (1949) – Compositor:
Vicens Bou
Després de molts anys sense escriure, Bou va tornar-hi amb aquesta alegre sardana. El títol fa referència a la popular “El saltiró de la cardina”, sardana escrita trenta-set anys abans. Destaca en els llargs el protagonisme dels tibles, amb un popular tema que torna al salt, i el cant de tenora.
La festa
major (1905) – Compositor: Enric Morera
Estrenada a Sitges. S’inicien els curts amb un cant de tible i el tamborí marcant el ritme. Segueix el protagonisme dels tibles amb un tema al qual s’afegeix tota la cobla, continua la tenora i final amb el tible. En els llargs, després de l’inici per tota la formació, destaca de nou el protagonisme dels tibles, amb un tema alegre que torna al salt final.
La Flama de la sardana (1975) – Compositor:
Tomás Gil Membrado
Dedicada
a les caravanes que cada any enllaçaven
les viles escollides ”Ciutats Pubilla de la Sardana”. Els tibles inicien
els curts amb ritme obstinat i alegre.
En els llargs destaca la melodia
de la tenora, que torna al salt amb tota la cobla, i l’acompanyament del
metall. Molt popular.
La font del
Mont Perdut (1959) – Compositor: Jaume Bonaterra
Curts
alegres i engrescadors amb protagonisme
de la tenora. En els llargs, destaca el
diàleg de la tenora i el fiscorn, i el picat dels tibles amb un tema que torna al
salt.
La nostra
Roser (1938 o 1940) – Compositor: Enric Morera
A la néta de l’autor. Curts per tota la cobla, amb uns compassos del tible i, cap al final, dels tenors. En els llargs destaca la melodia de la tenora, amb diàleg amb els tibles, els quals segueixen amb un tema nou. Entra el metall i arriba el tutti final amb el tema inicial de la tenora.
La segadora
(1937) – Compositor: Josep Vicens “Xaxu”
El títol sorgí d’una poesia de Lluís Garriga Viadé sobre la bona tasca de les dones en la recollida del blat. Després de la introducció inicial, entra el tema dels tibles, s’incorpora tota la cobla i segueix el metall amb un nou tema. En els llargs, destaca la inspirada melodia de tenora, amb un tema que, després de la intervenció alegre dels tibles, torna al salt final.
La vall de
Ribes (2016) – Compositor: Josep Coll Ferrando
A aquesta bonica vall del Pirineu català. Curts amb un tema que s’inicia en el cant descriptiu de la tenora amb resposta del tible, i repeteix tota la fusta. En els llargs destaca el diàleg de tenora i tible, i el tema dels fiscorns que torna per la fusta al salt final.
Les campanes
de Breda (1995) – Compositor: Joan Lluís Moraleda
Estrenada el dia de l’Aplec de Breda. En els curts, destaca el tema inicial de la fusta amb acompanyament del metall, que torna al final. En els llargs, s’estableix un alegre diàleg entre tenores i tibles i, després de la intervenció del metall, tornen els tibles, fins que arriba el salt amb el tema central. Molt engrescadora.
Les noies de
La Torrassa (1945) – Compositor: Jaume Ventura Tort
Dedicada
a les noies d’aquesta barriada de L’Hospitalet del Llobregat. Els curts
comencen molt alegres i finalitzen amb un cant de tenora. En els llargs destaca
la melodia de la tenora a la qual segueix un picat festiu, previ al salt fort.
Mariona
(2006) – Compositor: Jordi Paulí
A una néta d’Angelina
Vericart, de Sitges, on l’autor sovint hi passava estades. En els curts, la
fusta presenta un tema brillant i solemne. En els llargs, destaca la melodia de
la tenora dialogant amb la resta de la fusta, i segueix el tema engrescador del
metall que condueix al salt.
Montblanc,
capital de la sardana (2018) – Compositor: Alfred Abad
Escrita en la
proclamació de Montblanc, capital de la
sardana. Guanyadora del concurs “La Sardana de l’Any”. Curts amb intensitat per tota la cobla, amb quatre
compassos del metall i resposta de la fusta. En els llargs, destaca el tema central de la melodia de la tenora, amb diàleg amb el
tible, que torna amb el metall
i en el
salt per tota la cobla.
Montserrat
(1925): Compositor: Vicens Bou
S’estrenà en data 27 d’abril, a Torroella de Montgrí. S’inicia amb els fiscorns i resposta de la fusta fins al solo del tible. Finalitzen els curts amb un crit final de tenora i tible. En els llargs, la cobla presenta un tema alegre fins a la malenconiosa melodia de la tenora, i arriba el picat dels tibles i el segon tenor, amb un tema que torna al tutti final.
Ninetes
gracienques (1932) – Compositor: Bartomeu Vallmajó
Vivint a Barcelona, l’autor freqüentava els actes i entitats sardanistes dels barris de la ciutat. Dedicada als “Amics de la sardana de Gràcia”, el títol al·ludeix a les noies sardanistes d’aquesta barriada. En els llargs destaca la melodia de la tenora, el ritme i el picat del salt.
Ningú com tu
(2008) – Compositor: Ferran Carballido
Dedicada a Salvador Saumoy. S’inicien els curts amb el metall i resposta de la fusta, i finalitzen amb un solo de tenora. En els llargs, després dels fiscorns, la tenora inicia la melodia, torna el tema de l’inici dels curts pel metall i arriba el salt.
Noies Poblenovines (1967) – Compositor: Josep
Saderra
A les noies del barri barceloní de Poble Nou. En els curts, destaca el finíssim tema de la fusta i la intervenció del metall. En els llargs, la melodia de la tenora, seguida dels tibles amb el tema central que, després del metall, torna amb la fusta i al tutti final.
Núria (1934)
– Compositor: Agustí Borgunyó
Composició
amb la tècnica habitual del sabadellenc
mestre Borgunyó. S’inicien els curts per tota la cobla amb intensitat,
segueixen intervencions alternes de
tibles i tenors, i torna tota la cobla amb el tema inicial. En els llargs,
destaca el solo de tenora, fins que entra la
melodia del tible, amb el tema
central que torna al salt per tota la
cobla.
Ofrena a
l’amic Saumoy (1972) – Compositor: Josep Auferil
Dedicada a Salvador Saumoy. Inici amb intensitat per tota la cobla, amb dos temes diferents, un pels sons aguts i l’altre pels greus, fins al nou tema alegre de la fusta. En els llargs, aviat la tenora pren el protagonisme amb un malenconiós cant, al final del qual s’afegeix el tible, i arriba el nou tema de tibles i tenor segon, que torna al tutti del salt.
Ordino
(1947) – Compositor: Narcís Juanola
El títol correspon al nom d’una de les parròquies d’Andorra. S’inicia amb uns curts engrescadors. Als llargs destaca la melodia de la tenora, que es repeteix al salt fort amb tota la cobla. Va arribar a ser molt popular.
Pensant en
tu (1947) – Compositor: Josep Blanch Reynalt
Entrada alegre
de curts amb intensitat de la fusta i uns compassos de solo de
tenora. En els llargs, destaca l’inici festiu i
la melodia de tenora, a la qual
s’afegeix el tible, amb un tema que torna en el tutti
final.
Perpetuum
desidium (2018) – Compositor: Marc Timón
Inici alegre, a l’uníson per la fusta, i el metall marcant el ritme, fins que arriben els darrers compassos dels curts per les tenores. En els llargs, destaca la tenora amb el tema central, que segueix amb la resta de la fusta i, després de la intervenció del metall, torna al salt final.
Pic, repic i repicó (1956) – Compositor: Ricard Viladesau
Destaca la
solemnitat dels curts que donen pas als llargs alegres des de bon començament
amb lluïment de fiscorn i trompeta fins al salt. Molt popular, alegre i
balladora, és una de les clàssiques dels
aplecs.
Plena de Pau
(2017) -- Compositor: Josep Cassú
Estrenada a Encamp. Inici intens de la fusta acompanyada del metall. Segueixen les tenores amb resposta dels tibles i, al final dels curts, arriba un cant suau de la tenora. En els llargs, destaca el diàleg de tenora i tible amb els fiscorns i el tema suau de la fusta que torna al salt.
Poruga (1947)
– Compositor: Manuel S. Puigferrer
Dedicada per l’autor a la seva filla Magdalena de tres anys, descrivint l’estat de por propi de la infància que solia tenir davant qualsevol cosa. En els curts, destaca a l’inici la intervenció a l’uníson amb fermesa de tota la cobla i el cant final de la tenora. En els llargs, després del solo del tible amb el metall, arriba el protagonisme de la tenora amb un tema que torna al salt.
Pregària (1944) – Compositor: Ramon Serrat
Una de les més boniques de l’autor. Als llargs, després de l’entrada del metall, la tenora inicia un prolongat i excepcional cant amb una melodia que és el tema del salt amb tota la cobla.
Primavera gentil (1926) – Compositor: Antoni
Català
Dedicada a l’escriptor català Domènec Juncadella. Els instruments de fusta inicien els curts amb acompanyament del metall. Als llargs destaca el passatge melòdic de la tenora i el finíssim picat amb un tema que es repeteix al salt.
Sabadell
Sardanista 50 anys (1997 – Compositor: Carles Rovira
Dedicada a l’ACF Sabadell Sardanista en la celebració del 50è aniversari. S’inicia per tota la fusta a l’uníson amb acompanyament del metall fins que arriba el protagonisme de la tenora. En els llargs, destaca la melodia de tenora dialogant amb el tible amb un tema que repeteix el metall i torna al salt.
Extraordinària
sardana obligada de tenora i fiscorn. Les interpretacions del mateix autor
Ricard Viladesau a la tenora i Josep Puig “Moreno” al fiscorn, formant part de La Principal de la
Bisbal, encara es recorden. Destaquen les clares sonoritats i els cants
alegres.
Saltant les
roques (1946) – Compositor: Jaume Vilà Comas
Les trompetes
inicien un fragment repetitiu i entren els fiscorns amb un tema que torna amb
la fusta. En els llargs, destaca la
melodia de les tenores, fins a l’entrada
dels fiscorns, amb un tema que torna al
salt alegre per tota la cobla.
Sant Pere de
Casserres (2016) – Compositor: Carles Santiago
Antic monestir
del municipi de Les Masies de Roda. En els curts, destaca el protagonisme de la
tenora. S’inicien els llargs amb el metall i comença la melodia de la tenora
fins que arriba el picat dels tibles amb un tema que torna al salt.
Sardanes a
L’Havana (1997) – Compositor: Jordi Molina
Composta amb motiu de la celebració a aquesta ciutat cubana, d’una setmana cultural catalana. En els curts, la interpretació de la fusta va combinada amb la dels fiscorns amb temes diferents. En els llargs, destaca la melodia de la tenora, la intervenció dels tibles, i el salt amb el tema central.
Sardanes a
Sabadell (1972) - Compositor: Lluís Buscarons
Dedicada per l’autor a l’A.C.F. Sabadell Sardanista. Als llargs destaca el malenconiós cant de tenora al qual segueixen els tibles i l’alegre salt final.
Sota el sol
de Catalunya (1932) – Compositor: Jaume Bonaterra
Amb
un tema senzill, els curts són
engrescadors i alegres amb un bonic cant de tenora. En els llargs, destaca la
melodia de caràcter popular fàcilment
assimilable pels balladors, que torna a sortir al salt. Ha estat molt programada arreu.
Torrassenca (?)
– Compositor: Bartomeu Vallmajó
Inici de curts per la fusta amb acompanyament del metall, fins al nou tema de tenora i metall, seguit de tota la cobla fins al final dels curts. En els llargs, pren protagonisme la melodia de la tenora fins que arriba el protagonisme dels tibles amb tema del picat que torna al salt.
Tot dibuixant carícies (1999) – Compositor: Enric Ortí
Dedicada a la mare de l’autor. Destaca l’inici per la
fusta, que segueix amb el metall, i el solo del tible. S’inicien els llargs pel
fiscorn, entren tenora i trompetes, i segueix la inspirada melodia de tenora. Arriba
un alegre tema del metall que, després
d’intervenir la tenora, torna al tutti
final.
Trenta i
cinquanta a Bellvitge (2015) – Compositor: Joan Jordi Beumala
Al grup sardanista que va organitzar el 50è Aplec de l’Ermita de Bellvitge. En els curts, destaca el tema inicial del tible acompanyat del metall, al qual segueix un nou tema iniciat pel metall amb obstinació de la fusta. En els llargs, destaca el tema de la melodia de la tenora, del metall amb resposta dels tibles i segon tenor, i en el tutti del salt.
Un camí
d’il·lusions ( 2009) – Compositor: Pitu Xamorro
En el 10è aniversari de la cobla Reus Jove. En els curts s’inicia el cant del tible, al qual s’incorpora la resta de la fusta. En els llargs, destaca la melodia de la tenora, a la qual segueix el tema dels curts amb el tible, amb la resta de la fusta i amb tota la cobla en el salt.
Una sardana
(1973) – Compositor: Josep Maria Tarridas
S’inicien els curts amb quatre compassos del metall, seguits dels quatre de la fusta, i arriba un tema alegre per tota la cobla. En els llargs, destaca la inspirada melodia de la tenora, a la qual segueixen els fiscorns amb un tema que torna al salt final per tota la cobla.
Vigatana (?)
– Compositor: Josep Saderra
Dedicada a la capital de la comarca d’Osona. En els llargs destaca el metall en els primers compassos, el diàleg entre la tenora i la resta de la fusta amb acompanyament del metall i el picat amb un tema alegre que es repeteix al salt. Molt alegre.
Viladesens
(1979) – Francesc Mas Ros
A la població del Gironès que dur aquest nom. Inici alegre pels instruments de fusta amb acompanyament del metall, fins que entra el cant de tenora. En els llargs, torna el protagonisme de la tenora, i segueix el picat dels tibles amb un tema que torna al salt.
Visca
Sabadell Sardanista (1972) – Compositor: Ramon Vilà
Dedicada per l’autor a l’ACF Sabadell Sardanista amb motiu del seu 25è aniversari. Curts amb molt ritme i expressiva melodia de la tenora. En els llargs destaca el diàleg entre tenora i tible i el tema del tible que, després de la intervenció del metall, es repeteix al salt.
Xerinol-la (1992) – Compositor: Ricard Viladesau
Sardana
obligada de dues tenores dedicada a les Festes de Primavera de Palafrugell.
Alegre i balladora, s’hi senten les conegudes
cançons populars “Quan el pare no té pa” i ”Volem pa amb oli”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada