És prou conegut que els antecedents de la cobla actual els trobem al segle XVIII amb la cobla de tres quartans, formada pel flabiol i tamborí, la tarota i el sac de gemecs, que va anar evolucionant de forma molt diversa fins a bona part del segle XIX, època en la qual el nombre d’instruments i de músics variava segons cada cobla, A mitjans de segle, el constructor d’instruments Andreu Toron, sembla que per encàrrec de Pep Ventura, va transformar la tarota, que només duia forats a tapar amb els dits per interpretar la música, en el tible amb el sistema de claus metàl-liques, com la majoria d’instruments de fusta, que és el que s’utilitza actualment.
Construït amb fusta de ginjoler, el tible, amb una tessitura elevada, destaca pel seu so molt agut i pastoril, apropiat per interpretar passatges alegres,
amb notes picades que donen lloc al salt petit. Tot i que amb relació a la
tenora és considerat el germà petit de la
fusta, en moltes composicions els dos instruments es complementen executant melodies i diàlegs entre ells.
Des dels primers anys del segle XX hi ha hagut bons intèrprets de tible, però per les dificultats que presenta, sobretot en aconseguir una bona afinació, alguns no van aconseguir obtenir la bona execució, el so agradable, ni la suficient expressivitat que l’instrument permet. Entre els que han brillat interpretant-lo d’una manera excepcional, donant-li categoria i protagonisme dins la cobla, que han estat considerats vertaders virtuosos del tible, destaquen els següents:
Formació de La Principal de la Bisbal que l'any 1932 va quedar proclamada Cobla
Oficial de la Generalitat de Catalunya, on hi figura com a primer tible Enric Barnosell.
Autor de la fotografia: Desconegit. Arxiu: Vda. Saló. LLibre la Principal de la Bisbal
Cobla de la Generalitat de Catalunya, d'Eugeni Molero.
Enric Barnosell Saló, (1891 – 1949) va néixer a Peratallada el dia 1 de maig de1891. Sent un infant ja va rebre les primeres lliçons de solfeig del seu pare, que havia estat músic i director de cobla, i amb deu anys ja formava part de La Vella de Palau-sator, els components de la qual eren majoritàriament de la família Saló, com ell mateix, on tocava el flabiol i el fiscorn. Casualment, per baixa d’un músic dela cobla, va haver d’ocupar el lloc del tible i seria amb aquest instrument amb el qual va destacar com a virtuós intèrpret aconseguint èxit i popularitat.
L’any 1914 entrà a La Principal de la Bisbal mostrant tan bones qualitats interpretant el tible que Conrad Saló el va definir de la següent manera: “Era brillant, mascle, amb una sonoritat plena i de força. També la seva dicció i la seva vibració eren perfectes”. Ben aviat va ser considerat el millor instrumentista de tible del moment destacant com a solista, tant en les sardanes de concert interpretant obres de Juli Garreta, Enric Morera, Eduard Toldrà i Josep Serra, com en les que es programaven en ballades i aplecs. Tret del període 1940 – 1943, pel seu exili a causa de la guerra, va estar a la cobla bisbalenca fins al dia de la seva mort.
Durant la seva estada a La Principal de
la Bisbal va formar parella de canyes amb
els millors tenors que hi havia com Albert Martí, Ramon Rosell i Josep Coll, i
sovint també era requerit per actuar com a solista a l’orquestra Pau Casals.
Com a compositor va deixar escrites diverses sardanes amb llargues melodies de
tible que ell mateix interpretava com Escolta’m,
Victoriosa, Record, Rialletes, Joguina, Sant
Cugat, Barcarola, etc., algunes de
les quals eren harmonitzades i instrumentades per companys seus.
Formació de la Principal de la Bisbal de l'any 1956 on hi figura com a primer tible Àngel
Pont. Al seu costat, Ricard Viladesau com a primer tenor. Arxiu: Vda. Saló. LLibre la
Principal de la Bisbal Cobla de la Generalitat de Catalunya, d'Eugeni Molero.
Àngel Pont Montaner, (1910 – 1995) nascut a Verges, es va iniciar en l’aprenentatge del tible a l’edat de tretze anys tenint com a mestre Enric Barnosell, de qui va arribar a ser el seu substitut.
Sent encara molt jove, es va incorporar
a la cobla Boris, de Bordils, fins que
l’any 1924 entrà a La Lira, de Torroella de Montgrí. El 1928 va fundar, junt
amb altres companys, la cobla Emporitana, de Verges, on hi va estar fins a l’any 1935, quan es va
integrar a l’As, d’Anglès. Acabada la
guerra civil va actuar una temporada a la Bolero, de Girona,(cobla que aviat canviaria el nom per passar a dir-se La Principal de
Girona).
L’any 1949, en produir-se la mort d’Enric
Barnosell, el lloc de tible a La Principal de la Bisbal l’ocupà durant un any
el bisbalenc Francesc Felip i l’any següent ja el va substituir Àngel Pont qui,
amb la seva acurada interpretació, qualitat en el so i bona dicció, arribant
a aconseguir la sonoritat de l’oboè,
es va consolidar com a virtuós
instrumentista de tible lluint les seves qualitats al costat de Ricard
Viladesau amb la tenora en una cobla que sota la direcció de Conrad Saló va
viure una de les seves èpoques més brillants.
L’any 1970 va decidir deixar la cobla bisbalenca per
trobar una feina més tranquil-la i es va acomiadar, juntament amb Ricard
Viladesau i Emili Poch, en un concert celebrat al Palau de la Música amb les
cobles La Principal de la Bisbal, Costa Brava de Palafrugell i Barcelona. A
partir del 1972 va actuar durant uns
anys a La Principal del Llobregat i posteriorment a la Ciutat de Barcelona.
Poc partidari de les sardanes obligades,
encara es recorden algunes de les seves actuacions de solista com quan interpretava Oca amb naps al costat de Ricard Viladesau amb la tenora. Va
compondre una quarantena de sardanes, algunes de les quals se segueixen
programant per la seva bona acceptació
com Pinzellades d’or, A redós de la
catedral, Gentil Mariona, Recordant al mestre, Per què rius?, Cireres i
sardanes, El celler d’en Falcó, Rosa de maig i, la més popular, Petons a la lluna.
amb el qual formaren una excel·lent parella de tibles durantels anys 70 i 80
del segle passat. Autor: Desconegut. Arxiu Discophon. LLibre la Principal de
la Bisbal Cobla de la Generalitat de Catalunya, d'Eugeni Molero.
Joan Parés Clarà (1946), va néixer a Amer, en una família amb bons antecedents musicals, ja que l’avi havia estat instrumentista de cornetí i el seu pare de trompeta, fiscorn i tenora. De petit va estar quatre anys en el Seminari Conciliar de Girona, on va tenir com a professor de música mossèn Geli, i en sortir-ne va seguir amb classes de solfeig i teoria amb Pere Fontàs.
El seu pare, Joan Parés Masachs, tenia
amistat amb Àngel Pont, que llavors ja
era el gran solista de La Principal de la Bisbal, i va ser ell qui li va recomanar que el fill estudiés la flauta
travessera, que va aprendre amb Lluís
Buscarons i el mestre Andreu a Barcelona, i també el tible, que estudià amb Tomàs Bahi i Martirià Font, completant posteriorment els seus estudis musicals en el Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
L’any 1962, amb quinze anys, ja tocava a la cobla Moderna d’Amer com a instrumentista
de tible i l’any següent a la Planense de Les Planes d’Hostoles. El 1964 a La
Principal Amerense, i abans d’acabar l’any, va ingressar a la cobla-orquestra Ivan Casanove de la Catalunya
Nord on va estar-hi fins l’any 1967 quan, en haver de fer el servei militar a Girona, es va incorporar a la cobla Iris de Salt.
El 1968 va fer el gran salt professional
entrant a La Selvatana, on hi actuà dues
temporades, al costat del gran tenor
Josep Mir, fins que el 1970 va entrar a La Principal de la Bisbal on guiat per
Conrad Saló, fent parella amb el tible
Lluís Turet i al costat dels tenors
Jaume Vilà (els primers anys) i Josep Gispert, es va consolidar com un digne successor d’Enric Barnosell i d’Àngel
Pont.
Amb molta dedicació i posseïdor d’unes facultats
excepcionals amb el tible, aconseguia un
excel·lent so, amb impecable dicció i pulcritud, especialment quan
interpretava les melodies de sardanes
obligades, algunes de les quals, per la seva dificultat, no s’havien
interpretat des de l’època d’Enric Barnosell.
Entre les seves interpretacions més
conegudes, que causaven admiració, hi
havia les de les sardanes Rialletes i
Record d’Enric Barnosell, Aquell
rossinyol, Capritxosa, cala S’Alguer i Cel Amunt de Ricard Viladesau, La
pallaresa i Gallardia de Conrad Saló, No
te’n vagis mon amor de Josep Serra, Carícies
de Josep Vicens “Xaxu”, La fi del món
de Josep Blanch Reynalt, Teresa de
Vicens Bou, etc...
Sent encara jove, l’any 1994 va deixar La principal de la Bisbal i acabà la seva
carrera de músic professional havent
deixat enregistrades moltes gravacions que són recomanables per ser escoltades.
Actualment resideix a Amer.
Entre els bons instrumentistes de tible de la mateixa època també destacaren Martirià Font, Francesc Elias, Josep Maria Boix, i altres.
_________________________________________________
Dades bibliografia: Els instruments de cobla i els seus executants, d’Eugeni Molero – La sardana, el fet musical, de Josep Mainar,
Lluís Albert, Salvador Casanova, Isidre Molas i Lluís Moreno, Ricard Viladesau, El príncep de la tenora, de Josep Roqué – La Principal de la Bisbal, d’Eugeni Molero (les fotografies que
acompanyen al text són reproduccions d’aquest llibre).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada